Pregunta oral relativa al projecte per construir una nova escola al nucli de Sant Ferran

EL SR. MAYANS I SERRA:
Gràcies, presidenta. Efectivament la pregunta és sobre el nou col·legi públic a Sant Ferran a Formentera. El novembre del 2007 vaig preguntar si hi havia alguna partida concreta per a aquesta escola o algun projecte en fase d’avantprojecte, se’m va contestar per part de l’antiga consellera que volien fer un nou col·legi a Sant Ferran i també volien posar una escoleta i que estaven pendents del terreny. El novembre del 2008 vaig tornar preguntar si s’havia inclòs dins el Pla d’infraestructures 2008-2009 aquesta instal·lació i se’m va dir que es faria dins el 2009, però també estaven pendents del terreny. Estam al novembre del 2009, dos anys exactes després, i m’agradaria saber, amb aquests antecedents, com està aquest tema? Gràcies, Sra. Presidenta.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ I CULTURA
(Bartomeu Llinàs i Ferrà):
Sra. Presidenta. Sr. Diputat, la Conselleria d’Educació i Cultura dins el Pla d’infraestructures del 2008-2009 efectivament tenia la construcció d’un centre de 3 més 6 unitats a Sant Ferran de Formentera amb un pressupost de 3.150.000 euros. No es va poder fer evidentment perquè no hi havia solar i enguany el que s’ha fet és tornar-lo posar al pla del 2010. Gràcies, Sra. Presidenta.


EL SR. MAYANS I SERRA:
Sí, gràcies, presidenta. Ha especificat una miqueta més del que li volia preguntar, els temes generals crec que convendria que els especificàssim molt més i per tant, per completar un poc la pregunta ens podria explicar, Sr. Conseller, el projecte en què consisteix, el nombre d’aules que hi ha, quin tipus d’instal·lacions durà. Crec que a la gent que ens escolta li agradaria sentir-ho, li agradaria escoltar-ho. Quina superfície tendrà, si finalment hi haurà aules d’escoleta, d’educació de 0 a 3 anys, quin tipus d’instal·lacions esportives hi haurà i sobretot, bé, m’ha dit el projecte, 3.150.000, cosa que agraeixo.
Crec, Sr. Conseller, que a dia d’avui si ja només estam pendents del solar, crec que deu ser això, supòs que el projecte estarà fet, per tant, tots aquests aspectes que li he comentat, ho podrà comentar perfectament perquè no puc entendre o no es podria entendre que si només estiguéssim pendents del solar a dia d’avui, tots aquests matisos tècnics no es tinguessin ja definits. Si es pot disposar del solar, feim aquesta hipòtesi de feina, m’agradaria saber si el solar aquest -torn repetir- estigués el desembre d’enguany, quan estaria en disposició de funcionar aquesta escola amb l’escoleta inclosa? Ja parlant d’educació a Formentera, li comentaré una cosa més. En les esmenes de l’any passat es varen aprovar uns cursos de formació professional, cicles sociosanitaris i educación infantil són els que finalment s’han inclòs, no n’hi havia, d’aquests cicles, però sí que n’hi havia d’altres, precisamente aquests altres que es feien a distància, que eren d’electrònica i d’informàtica, és el que ara mateix no funciona. Per tant, està bé
que acceptin esmenes, però no està bé que per acceptar unes coses o per millorar unes coses espenyem el que hi havia abans. Per tant, ara mateix aquests cursos que es feien a distància, ningú no els coordina, no hi ha cap seguiment, encara que hi hagi firmat un conveni amb l’IOC. Per tant, li diria que es posàs en contacte amb el seu director de formació professional, que posàs ordre i que fes feina en aquest tema. Té deures pendents a Formentera en aquest aspecte i en l’aspecte de l’escola pública. Gràcies, Sra. Presidenta.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ I CULTURA
(Bartomeu Llinàs i Ferrà):
Gràcies, Sra. Presidenta. Miri, m’ha fet una pregunta al principi i me n’ha fetes... crec que 10 o 12 o 15, no, no li contestaré la que em diu i si tenc temps li contestaré tot allò altre, no es preocupi, encara que no me l’hagi feta. En primer lloc, li vull dir que més que no jo, vostè sap com està el plantejament urbanístic a Formentera, per tant, inicialment estarà aprovat el plantejament, segons em diuen al mes de desembre i dins el primer semestre de l’any que ve estarà a nivell definitiu. Per tant, hem d’esperar aquests tràmits,
però no obstant això, la conselleria ja ha demanat que s’avanci quin és aquest solar, tenim un solar de 4.000 metres quadrats per fer-hi feina, l’IBISEC ha fet un informe, que és adequat, i Efim feina en l’execució del projecte. Per tant, feim feina, Sr. Mayans, pel bé de Formentera, que segur que vostè també ho desitja. Llavors, com que encara tenc temps, li diré una sèrie de coses. Vaig ser a Formentera la setmana passada, em vaig reunir amb els directors de Formentera, vaig analitzar tot el que vostè em diu i els directors de Formentera estaven d’acord amb la feina que feia la conselleria dins Formentera. No tan sols això, sinó que els vaig explicar que per part de la Conselleria d’Educació i Cultura tendrem cura especial amb Formentera perquè és una realitat diferent a la resta de les Illes Balears i així ho vaig expressar als directors a la reunió que vaig tenir amb ells aquesta setmana, crec que era dijous matí.

Carta enviada a associacions de Formentera per a preparar les esmenes als pressupostos de la CAIB per a l'any 2010

Pregunta oral sobre la Residència per a majors de Formentera

SR. MAYANS I SERRA:
La pregunta ve arran del passat debat de l’autonomia i fa referència a quin tipus d’infraestructura per a la tercera edat pensa executar el Govern a Formentera al solar adquirit pel consell. Gràcies.

LA SRA. CONSELLERA D’AFERS SOCIALS, PROMOCIÓ I IMMIGRACIÓ (Josefina Santiago i Rodríguez):
Bon dia a tots i a totes. Gràcies, Sra. Presidenta. Sr. Mayans, efectivament el Govern de les Illes Balears conjuntament amb el consell insular té com a un dels objectius crear una infraestructura per poder evitar el desplaçament de les persones que necessiten una residència de Formentera a Eivissa. Normalment hi ha entre 5 i 8 persones que precisen d’un centre residencial a Eivissa i que són residents de Formentera. El que no podem construir a Formentera és el que podríem dir una residència clàssica perquè la seva sostenibilitat no és viable. Per tant, en aquest moment parlam amb la consellera d’Afers Socials de Formentera de la possibilitat de construir centres o llars tutelats per a persones assistides que donen les
mateixes garanties assistencials a les persones que hi conviuen garantint la proximitat, i insistim que també garantint la qualitat dels servei. Gràcies.

EL SR. MAYANS I SERRA:
Sí, gràcies, presidenta. Gràcies, consellera, jo mai no li he citat quin tipus de..., li he dit quin tipus d’infraestructura, no li he dit exactament quina havia de ser, no? Efectivament hi ha, li poso uns antecedents damunt la taula, una parcel·la de 10.000 metres adquirida pel Consell de Formentera, ara mateix -com ha dit- hi ha un interval de població que pot desplaçar-se o que està desplaçada a Eivissa, avui dia ja són 9. Per tant, no és que sigui una població molt important, però en l’àmbit de Formentera sí
que ho és perquè hi ha una població de majors de 65 anys de 1.200 persones, per tant, susceptibles d’anar a Eivissa. Estic segur que no hi ha més gent a Eivissa per no desarrelar-se i no estar lluny de la seva família. No falta dir que la població de la tercera edat a Formentera ha de tenir el mateix -exactament el mateix- que té la de les altres illes. Jo l’entenc perfectament, comprenc que s’han d’aprofitar els serveis que puguem tenir i dels quals puguem disposar ara mateix al centre de dia o al futur centre de dia i també a l’hospital. També entenc que si hi ha un servei allí i el podem aprofitar i, funcionalment, es pot ben aprofitar, evidentment s’haurà de construir, però si no es pot compartir o es veu una mínima dificultat per compartir algun servei no deixarem d’oferir-lo. Per tant, si hi ha cap més mínim problema per compartir aquest servei, evidentment li demanaria que es tengués en compte i que es posàs en el projecte. Evidentment, no fa falta que li ho recordi, no renunciaré a res o a cap solució que signifiqui oferir un servei menys dels que tenen les altres illes i no serveix l’argument que és inviable. Li ho respect moltíssim, però haurem de cercar solucions per fer-ho viable. Si aquest mateix argument s’hagués fet servir abans, avui dia possiblement no tendríem ni hospital ni tendrem centre de dia. Per tant, allò inviable, ho aparcaria i cercaria una solució que vostè la pot anomenar evidentment com vulgui, però crec que ha de ser una solució adaptada al que és l’illa perquè parlam que segurament serà el primer, però tal vegada també el darrer centre de tercera edat a Formentera perquè, per la població que té i per com es construirà i el solar de què disposa, que no n’hi ha molts, crec que segurament serà el
darrer. Per tant, les bases estan posades. Li he explicat exactamente com està la situació i m’agradaria saber, Sra. Consellera, en un segon torn d’intervenció, a quin nivell està actualment la definició del projecte, a nivell d’avantprojecte?, quin tipus de serveis pensen oferir? i, de quin pressupost es parla?, si és que el té disponible.
Gràcies, Sra. Presidenta.

LA SRA. CONSELLERA D’AFERS SOCIALS, PROMOCIÓ I IMMIGRACIÓ (Josefina Santiago i Rodríguez):
Gràcies. Sr. Mayans, no hem parlat d’inviabilitat, hem parlat de sostenibilitat. Per tant, coincidim pràcticament en tot el seu discurs. El terreny on seran ubicats aquests habitatges tutelars per a persones assistides és un lloc òptim perquè ens permet rendibilitzar tots els recursos disponibles, hi ha el centre de dia, hi ha l’hospital, per tant, rendibilitzam els recursos. Seran habitatges tutelars que donaran la mateixa qualitat i els mateixos serveis que una residència adaptada al territori i a la població de Formentera. També el centre d’Eivissa, el centre de dia disculpi, el centre de dia de Formentera és únic. És a dir,
és el primer centre on hi ha les tres característiques de salut mental, persones majors i persones amb discapacitat, en cap altre centre de dia de la nostra comunitat autònoma no es donen aquestes característiques precisament per fer-lo sostenible i ferlo de qualitat. En relació amb Formentera, hem de cercar fórmules que siguin exclusives per a Formentera i que donin la mateixa qualitat. En aquest sentit treballam. En aquest moment, la fase del procés, la nostra intenció és que el 2010 puguem tenir ja el
projecte funcional i el projecte arquitectònic i, si és possible, a finals d’any iniciar les obres. Aquesta és la voluntat de la conselleria i del Govern.

Discurs al debat sobre la política general del Govern

Senyores diputades, senyors diputats. President del Govern. Quan ahir l’escoltava, i ho vaig fer amb molta atenció durant tota l’hora que va durar el discurs, esperava, contínuament, un canvi de to, un canvi de volum o un canvi d’actitud que donàs la impressió que hi havia fermesa, que hi havia convicció, seguretat i tot allò que s’espera d’un discurs en allò que vostè volia expressar. Això finalment no es va produir. El que es diu és molt important, però com es diu també ho és, confirma que allò que s’explicant, per començar, convenç la persona que ho expressa. Vostè, ahir, no va fer la impressió que el que deia s’ho
cregués. Vaig a fer dues reflexions preliminars. He cercat a la web del Parlament les dades del debat de l’estat de l’autonomia des del 99, per tant dels darrers deu anys, cap any havia estat tan prompte. Pregunt, alguna raó especial per què enguany sigui el 22 de setembre quan molts d’anys era a l’octubre o, fins i tot,
algun any al novembre? O simplement és que té por de les dades de l’atur, per exemple, que siguin catastròfiques durant el mes d’octubre i així s’evita un tema menys a discutir? Si té por, president, vol dir que les seves polítiques no funcionen al cent per cent, encara que ja sé que em dirà que és el canvi de model, el canvi estructural, etc., que són coses molts lentes. Li asseguro que la gent vol un govern fort i no un govern que tengui por. Ara que parlam d’un govern que hauria de ser fort i cohesionat li recordaré el que molts editorials de diaris i notícies senceres deien fa uns dies. No és normal que fa unes setmanes es filtràs la gran reorganització que faria el Govern i finalment s’ha finiquitat amb un tema de dos consellers amb l’excusa de donar un impuls per endavant a la política del Govern. Home! Només faltaria que l’impuls fos per endarrera. Aprofito per donar públicament l’enhorabona als dos consellers nous. Això, president, ha evidenciat el poc que mana vostè dins els consellers que no són del Partit Socialista.
Simplement, i no ho dic jo, ho ha dit també la premsa, que no li han deixat tocar absolutament res més. Li vaig dir el 2007, és un govern de mini governs amb un llast impressionant. Abans de decidir qualsevol cosa per petita que sigui, fins i tot votacions menors al Parlament, s’han de posar d’acord tots per donar el
vistiplau. Això fa que sigui, segons molta gent i l’opinió pública també, un govern lent i molt dèbil. I aquesta és la segona reflexió que li volia fer. Conseqüències, algú d’aquest parlament pot explicar per què
està aturat el decret Nadal per tramitar-ho com a una llei amb la possibilitat d’incorporar esmenes que molts de sectors ens demanen com per exemple l’agrícola?, algú ho pot explicar? Algú pot explicar per què no ha entrat dins el Parlament la llei del sòl? Vostè va dir, quan va prendre possessió, que la llei de
les lleis, que era la llei o la pedra angular per desenvolupar les Illes. Per cert, si el decret Nadal és resumit i tal vegada massa directe, per dir-ho finament, l’esborrany de la llei que circula és una enciclopèdia d’articles, per dir-ho també finament. Perdó, m’he equivocat amb una cosa, sí que va entrar una llei del sòl al Parlament, però la presentar UM i la va haver de retirar. Tampoc no s’ha tornat a parlar de la policia autonòmica. Això s’haurà de fer, també, com a una llei, supòs, però clar, aquí cada partit del pacte deu tenir la seva idea de la policia autonòmica o no? Aprofito per recordar, també, a la nova consellera d’Interior el compromís de començar a implantar la policia autonòmica a l’illa de Formentera com a pla pilot, adquirit per l’anterior consellera en roda de premsa a Formentera un dia després que es votàs que no a una proposta meva idèntica al Parlament. El nivell d’inseguretat ciutadana a les Illes és ja preocupant i se suposa que a l’hivern, esperem que no sigui així, però tots els indicis marquen que sí, augmenti.
Vostè, Sr. President, ahir, d’aquest tema no en va parlar absolutament res. M’agradaria saber la seva opinió i què pensa fer amb aquest tema importantíssim per a tots. Aquests són exemples que posen en evidència que si no hi ha un govern fort, cohesionat i amb unitat de criteri la cosa no funciona. Els esdeveniments van vint vegades més ràpids que la política del Govern, quan hi hauria de ser a l’inrevés, i així la recuperació es pot eternitzar. Per cert, parlant de recuperació, ahir quan vaig sortir del Parlament un amic meu em va dir que l’explicàs com era això que el pitjor de la crisi havia passat, però que els efectes encara es notaran molt de temps. Segons vostè, per tant, la crisi haurà durat un any, i punt. Sincerament, i és un consell, evidentment no som ningú per donar consells, però li aconsellaria que això no ho digui més. A la gent li interessa com s’ho farà vostè per donar feina a la gent que no en té; com s’ho farà per allargar la temporada i que la gent pugui cotitzar, almenys, sis mesos; com s’ho farà per conservar els turistes que ens visiten i que no disminueixin; i quines mesures, que això és el més important, quines mesures portarà a la pràctica aquest hivern que ens espera. El resultat pràctic és el
mateix tant si hi ha crisi com si no n’hi ha, però perduren els efectes. El resultat pràctic és exactament el mateix. Ara que han començat a tractar temes puntuals vostè, ahir, no va explicar molta cosa del balanç ni dels resultats pràctics de les mesures per a l’impuls i la recuperació econòmica que aquest parlament ha adoptat per unanimitat durant l’any 2009. Tots vàrem aprovar les mesures que vostè ens presentava per
donar-li suport i veure si entre tots podíem tirar del carro. Es va limitar, simplement, a enumerar algunes mesures puntuals, evidentment també importants, sobre la creació de feina en alguns sectors concrets. Tampoc no va dir res sobre la Llei de consells insulars. Sí va reconèixer una cosa, la dificultat d’aplicació de la Llei de dependència, cosa que tothom suposava, encara que siguem la primera comunitat a tenir una
llei d’aquesta importància. Com es finançarà?, i finalment, qui la pagarà?
I un tema, Sr. President, que no vull deixar per al darrer, el tema del finançament. Vostè, ahir, aquest tema sí que el va explicar molt bé. Balears, Catalunya i Andalusia són, en teoria, les més beneficiades. Estam d’acord, però així i tot encara que pugem 485 euros per càpita no arribam a la mitjana. En total i en teoria arribaran 500 milions d’euros més. Si no fos així hi ha el comodí del fons de suficiència i la disposició adicional tercera del fons de competitivitat. Dic sempre en teoria perquè s’han de complir moltes premisses per arribar a allò promès, prova d’això és que ningú dels seus socis de Govern no ha sortit públicament i ha dit, com va dir Esquerra Republicana a Catalunya, hem guanyat la partida a Zapatero amb el tema del finançament. Ningú no ha sortit a dir això. Més bé tot el contrari, basta recordar la manifestació del PSM quan li va preguntar sobre el finançament a Zapatero. Jo pregunt, no hauria
estat més fàcil posar una quantitat i s’ha acabat la història? Abans de fer les darreres valoracions finals m’agradaria tractar un parell de temes que vostè va mencionar poc ahir. Va tractar per damunt el tema del sector primari i va tornar a mencionar el pressupost del PDR i poc més. Ens podria explicar què passarà amb la Conselleria d’Agricultura i les seves direccions generals a partir de gener del 2010? Supòs que si és un sector que, com vostè va dir l’any passat, gestiona el 80% del territori a molta gent que ara mateix ens escolta li interessarà saber què passa. Es va produir l’apagada analògica i el sistema digital ja és l’únic que funciona, pensen o tenen algun pla per millorar, de manera definitiva i eficient, la cobertura a les illes d’Eivissa i de Formentera? Parlant també d’educació, li recordo al nou conseller els deures, mai millor dit, pendents a Formentera: museu, escola Sant Ferran, ampliació de l’institut. M’agradaria que ens
explicàs, president, si en aquests temes hi ha alguna novetat. Parlant també d’assumptes socials, el Consell de Formentera va adquirir un terreny per ubicar-hi la residència de la tercera edat, la consellera respectiva va dir que era un tema que s’hauria d’estudiar. Per tant, què passa? Per què servirà el terreny? Es farà el centre? He de recordar, també, president, que aquest estiu ha estat un vertader caos quant al subministrament elèctric i de cobertura mòbil a les Pitiüses. Així també com el funcionament de la telefonia fixa. Crec, sincerament, que el Govern hauria d’instar les companyies subministradores o concessionaris a complir uns mínims per oferir uns bons serveis. M’agradaria saber què pensa el Govern d’aquests tres temes. No pot ser que quan fa anys que parlam de Calvià digital, Formentera digital i cablejam de fibra òptica a tota Formentera no puguem fer ni una cridada pel telèfon fix. Parlant del calendari de transferències als consells insulars? Vostè només va anomenar calendari. Podria especificar, aquest calendari existeix?, no existeix?, les dates, les competències per a cada consell? Com no puc tractar tots els temes acabaré. El 2007, el 2008 li vaig dir que sempre em trobaria, sempre, per fer feina i per ajudar-li. Li ho he demostrat moltíssimes vegades. Crec que la gent que ara mateix ens escolta vol això de nosaltres, siguem del partit que siguem. El 2008 li vaig demanar diàleg i reunions amb vostè, em va dir que ho intentaria, ha passat un any i res de res. Enguany no tenc rèplica, només tenc aquests deu minuts i vist l’èxit de les meves demandes de reunions li contestaré l’any que ve. Això vol dir que el meu
discurs l’haurà d’interpretar com a una opinió o com a una reflexió personal.
En tot cas, president, i acabant com he començat, el convido a Formentera un parell de dies, que encara hi ha raons, a veure si s’anima i faci un discurs amb un poc més de convicció i seguretat. Així no pot anar. Allà, possiblement, podrem parlar un poc més de la menor de les Pitiüses ja que ahir només la va anomenar una vegada per esmentar el tema del centre de dia, un projecte engegat l’anterior legislatura.

Propostes de resolució presentades al debat general sobre acció política i de govern de l’any 2009

1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a traspassar les competències de justícia al Govern de les Illes Balears amb la suficient dotació econòmica.

2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a redactar un nou projecte de llei de Règim Especial Balear segons determina la DT 6a. de l’Estatut d’Autonomia i que pugui ser aprovat el proper 2010.

3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer el centre d’interpretació de Ses Salines de Formentera dins l’àmbit del parc natural de Ses Salines de Formentera.

4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer la llei de residus de les Illes Balears per donar cobertura als plans directors insulars.

5. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer el pla de residus perillosos de les Illes Balears.

6. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a agilitar en aquests moments de crisi l’avaluació de projectes per part de la Comissió Balear de Medi Ambient

7. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a finançar un pla de recuperació paisatgística integral que permeti el soterrament de les esteses aèries i el manteniment dels elements i valors paisatgístics a Formentera

8. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a anul·lar, urgentment, la delimitació de costes de Formentera i a presentar una nova delimitació que respecti la voluntat dels ciutadans de Formentera.

9. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a implementar el pla integral de recuperació de Ses Salines de Formentera (museu de la sal, tren turístic, circuit hídric, edificacions, etc.).

10. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a fer-se càrrec del cànon de transferència del Pla director de residus d’Eivissa i Formentera.

11. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a construir una suficient dotació d’habitatges per al professorat en el projecte per a la construcció d’una nova escola a Sant Ferran de Formentera.

12. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a implantar la xarxa wi-fi amb cobertura a tota l’illa de Formentera.

13. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a mitigar els efectes de la triple insularitat que pateix Formentera en el transport de mercaderies entre Formentera i la resta de ports.

14. El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de l’Estat a dur a terme un pla d'excel·lència turístic per a tota l’illa de Formentera.

15. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear un pla integral de desestacionalització turística per a l’illa de Formentera.

16. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a impulsar les marques Carn de Formentera, Vi de la Terra i Mel de Formentera i impulsar la creació de nous productes (formatge, flaó, etc.) i marques de qualitat de Formentera.

17. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a habilitar incentius fiscals per als establiments d’oferta complementària i hotels o apartaments que romanguin oberts durant la temporada mitjana i/o baixa.

18. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear incentius fiscals per als propietaris d’habitatges que els lloguin per a tot l’any als joves i als col·lectius de funcionaris que treballen a l’illa de Formentera.

19. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear una oficina del consumidor a Formentera.

20. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a facilitar l’accés a una residència als pacients de Formentera, Eivissa i Menorca que necessitin tractament a l’hospital de referència de Son Dureta i, en un futur, de Son Espases.

21. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a començar urgentment les obres del Museu de Formentera.

22. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear un conservatori professional de música propi per a l’illa de Formentera, independent del d’Eivissa.

23. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a construir un recinte firal polivalent a Formentera.

24. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a ampliar el pla de regadiu amb aigües depurades de Formentera a noves zones de l’illa.

25. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a estudiar i proposar accions per mitigar l’efecte de l’augment progressiu de la població de meduses del litoral.

26. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l'Estat a finalitzar el procediment de legalització dels emissaris de les Illes Balears

27. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a traspassar les competències en promoció turística als Consells Insulars el més aviat possible.

28. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a intercedir davant les empreses subministradores d’energia elèctrica a les Illes per evitar les avaries i millorar el servei.

29. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a intercedir davant les empreses de telefonía fixa i mòbil que operen a les Illes per millorar el servei i millorar la cobertura.

30. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a finançar el transport públic terrestre a Formentera durant l’hivern.

31. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a millorar de manera definitiva la recepció de la televisió digital a les Illes.

32. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a millorar de manera important el manteniment de les instal·lacions del Govern a la illa de Formentera.

33. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear una oficina de l’112 a les Pitiüses.

Cada dimarts a Ràdio Illa

Ara cada dimarts a les 10.00h a Ràdio Illa 107.9 FM o www.radioilla.com realitzaré un resum de la meva activitat al Parlament

Resposta a la compareixença del President del Govern sobre la crisi econòmica

EL SR. MAYANS I SERRA:

Gràcies, presidenta. Benvingut sigui, Molt Hble. President, en la seva compareixença d’avui en aquest plenari, per informar sobre les actuacions que ha dut a terme i que pensa dur d’ara endavant per fer front a la crisi econòmica. No hi ha hagut moltes ocasions per poder parlar de la situació econòmica

específicament dins aquest parlament i en canvi sí hem vist moltes iniciatives parlamentàries que difícilment podem explicar a l’opinió pública sobre qüestions segurament molt importants, però que poc ens ajudaran a sortir d’aquesta situación econòmica. Sincerament crec que aquesta compareixença s’hauria de fer trimestralment per exemple i de forma extraordinària, ja que ens trobam en una situació també molt extraordinària i no obligats pels esdeveniments, com en aquesta ocasió i val la pena recordar ho. La compareixença ve ocasionada per la petició formulada a la Junta de Portaveus pels diputats del Partit Popular i que inesperadament va sortir endavant. Tota la seva intervenció, president, avui ha estat molt bé, però els ciutadans que pateixen aquesta situació, totes aquestes mesures els semblaran insuficients i esper que no sigui així, si no vénen acompanyades per vertaderes polítiques de reformes

estructurals de l’economia, de l’educació, de l’energia, o de les infraestructures que han d’implementar el Govern d’aquí, conjuntament amb el Govern espanyol. Lamentablement les previsions són pitjors que la mateixa actualitat, dic les previsions de futur. Ho va dir ahir mateix el comissari europeu Joaquín Almunia, una baixada del PIB del 3,2 aquest any i una previsió d’atur del 20,5% per a l’any 2010. Com deia més gent, esperem que s’equivoqui. El doble que la mitjana de la Unió Europea. A més, també va donar una dada important, que la nostra recuperació seria més lenta que la dels nostres veïns. Les dades són preocupants i, com tots ja sabíem, confirmen que la crisi ens afecta més a nosaltres que a altres països del nostre entorn. No oblidi, Sr. President, que després d’aquest estiu, si les previsions es compleixen, l’hivern per a molts de treballadors serà molt dur, en no haver trobat feina per exemple a la construcció ni a qualsevol altre sector i no haver pogut cotitzar el suficient temps per rebre una prestació digna durant el període de l’hivern. Totes aquestes dades són significatives de la poca i parcial repercussió que tenen les iniciatives governamentals, com també -i no ho dic jo només- ho ha reconegut algun sindicat important. Si no és així, president, digui’m el contrari, a tots ens agradaria saber i té una bona oportunitat per explicar-ho un poc més, ho ha explicat un poc abans, els resultats reals de les tretze mesures d’impuls a l’activitat econòmiques aprovades el 2008, n’ha explicat alguna. M’agradaria saber els resultats reals d’aquestes tretze iniciatives. I també els resultats practices perquè tots els que ens escolten ho puguin entendre, de les converses amb els sectors econòmics i socials dutes a terme durant tots aquests mesos que vostè sempre ha explicat. Tot això, president, li competeix a vostè, vostè és qui va obtenir la majoria parlamentària per governar. Jo em faig una pregunta, què podem oferir els diputats que no formam part del pacte de govern? Jo li ofereixo, president, unitat i pacte per portar endavant projectes útils per a les nostres illes. Tots sabem que la situació és complicada, ho sabem tots, la situació no només és a nivell local, sinó que és a nivel mundial i per aquest motiu és necessari que tots estiguem units per prendre mesures, tal vegada complicades, de vegades difícils d’explicar, perquè, Hble. President, augmentar la

despesa pública de forma indiscriminada ho pot fer qualsevol, però prendre mesures complicades que generin conseqüències positives a la nostra economia és un poc més difícil, fins i tot vostè mateix ni tan sols pot disposar sempre d’una majoria suficient garantida per portar-les endavant, cada vegada ho ha

de negociar. Ho veim cada setmana, al Govern li costa treure iniciatives endavant i ja ho vàrem veure també per exemple amb l’hospital de referència, la Llei del sòl i ara també ho hem vist amb el Decret Nadal, que per cert no havia començat la seva tramitació, sinó que comença aquesta setmana, amb la reunió de la mesa per qualificar les esmenes, tanta sort que era un decret urgent! I el més complicat i el més necessari possiblement a curt termini, l’aprovació del nou model de finançament. Un model que no para de retardar-se i ara una vegada més, pel canvi de ministre a la cartera d’Economia. Aquestes, president, són només algunes de les dificultats que té internament l’actual Govern balear, però no són les úniques i tot això, cregui’m, preocupa a molts de ciutadans de les Illes Balears. Aquests ciutadans veuen preocupats com el seu president, el president de tots, està més ocupat gran part del temps apagant els focs interns que solucionant les crisis i els problemes reals. No pot ser, president, que no es tramitin lleis i iniciatives en aquest Parlament per no provocar -diguem-ho així, entre cometes- baralles entre els socis del pacte. Ho han reconegut vostès mateixos en els mitjans de comunicació. I no vull acabar sense oferir-li, una vegada més, el meu suport. No tendré rèplica i per tant, li oferesc una vegada més el meu suport i la meva modesta ajuda, com ja li vaig dir en els darrers pressuposts de la comunitat autònoma. El que sí li

deman són propostes reals i útils, per a problemes reals i greus, com vostè ha dit abans; i measures contundents i ràpides, com vostè mateix també ha dit abans, contra una crisi també molt contundent.

Roda de premsa sobre la Proposició de formació professional defensada en Comissió

Roda de premsa sobre les esmenes presentades al projecte de llei per activar l'economia

ENQUESTA

El 100% de les persones que han votat a la darrer enquesta demanen a l’Estat la gestió directa del port de la Savina

Pregunta oral sobre l'Hospital de Formentera

EL SR. MAYANS I SERRA:

Gràcies, Sra. Presidenta. Des de la inauguració d’aquest hospital l’any 2007 jo crec que està complint bastant bé amb allò que havia de complir, és a dir, evitar desplaçaments i donar un servei de qualitat a l’illa, l’única que encara no tenia hospital pròpiament. Però a poc a poc, Sr. Conseller, crec que hem de cobrir un poc les especialitats que hi ha dins l’actual cartera de serveis d’aquest hospital. Vostè també sap que en el pressupost del 2008 es va aprovar una esmena per adquirir un mamògraf en aquest hospital, que encara no existeix, a part n’hi havia d’altres, l’adquisició d’un TAC que va ser rebutjada i altres esmenes que també varen ser denegades. Per tant, la pregunta és clara, quins nous serveis pensa habilitar enguany a l’Hospital de Formentera? Gràcies.

EL SR. CONSELLER DE SALUT I CONSUM (Vicenç Thomàs i Mulet):

Gràcies, Sra. Presidenta. Gràcies, Sr. Diputat. Com vostè sap, aquest hospital és de l’any 2007, en aquests moments disposa de serveis d’hematologia, medicina interna, urgències, cirurgia general, oftalmologia, traumatologia, ginecologia, pediatria i farmàcia hospitalària. Altres serveis, vostè sap que són compartits conjuntament amb Can Misses i en aquest moment es desplacen especialistes de nefrologia, salut mental, dermatologia, oncologia, anestèsia i rehabilitació. L’aposta que fa el Govern per aquest hospital i per a l’atenció sanitària dels ciutadans i les ciutadanes de Formentera també s’ha vist incrementada durant l’any 2008 mitjançant projectes que tenen a veure amb telemedicina, que milloren la qualitat assistencial. Per una banda s’ha activat la història de salut, que permet compartir informació. Per altra banda estam a punt d’aconseguir la digitalització i utilització d’imatges digitals que permet també compartir informació amb altres especialistes, hem implantat la recepta electrònica i ben aviat s'hi traslladaran nous especialistes, com són els otorrinos. A més a més, vostè ho ha dit, el Parlament va aprovar una resolució per a l’adquisició d’un mamògraf, i en aquest sentit nosaltres estam treballant perquè sigui el més aviat possible. Moltes gràcies.

EL SR. MAYANS I SERRA:

Gràcies, Sra. Presidenta. Gràcies, Sr. Conseller. Compartesc alguna de les afirmacions que vostè ha dit. Me’n record també, i d’això ja fa dos anys, quan vostè va ser a Formentera el 16 d’octubre del 2007, va dir que s’havia de redimensionar i s’havien d’augmentar els serveis que oferia l’hospital. Vostè ha dit que properament es dotarà d’especialistes otorrinos l’hospital, no sé si ha dit que es dotarà o serà compartit amb un altre hospital, supòs que el de Can Misses. Però m’agradaria saber com ho farà, perquè des del 2007 en què ho va anunciar, ja fa dos anys d’aquelles declaracions. Jo també li he preguntat alguna vegada respecte d'aquest augment d’especialistes a l’hospital i, com li he dit abans, de la cartera de serveis que vostè m’ha anomenat, de l’existent i de les que estan coberts, encara en queden alguns que són importants. La d’otorrino vostè m’ha dit que properament es dotarà o es compartirà, si m’ho pot especificar millor, però hi ha altres especialitats importants que figuren a la cartera de serveis i que ara mateix no estan cobertes, com són digestiu, cardiologia, o també urologia, encara que no estigui dins la cartera de serveis. La pregunta, li torn a repetir, quan preveu, la conselleria o el Govern en general, pensar en aquestes especialitats que estan dins la cartera de serveis, però que ara mateix no estan cobertes.

I referent a l’esmena que es va aprovar el desembre del 2008, amb la quantia de 70.000 euros, si ens pot dir alguna data que pugui ser un poc significativa per adquirir aquest servei de mamografia i quan es posarà en funcionament. Hi ha molta gent de Formentera que l’interessa saber quan podrà obtenir aquests serveis a Formentera i no s’hagin de desplaçar a Eivissa. I una darrera qüestió, m’agradaria saber quina fórmula pensa utilitzar el Sr. Conseller, ja sigui matemàtica o metafísica, per compatibilitzar el decret el català amb els especialistes a illes menors, com per exemple Formentera?

EL SR. CONSELLER DE SALUT I CONSUM:

Nosaltres des que som govern hem millorat els especialistes que se desplacen a l’illa de Formentera i li acab de dir que en breu temps s'hi desplaçaran els otorrinos. És la dinàmica que nosaltres estam duent i evidentment és el que farem perquè l’àrea que a vostè li afecta, és l’àrea d’Eivissa i Formentera. Per tant, hi ha serveis que s’han de compartir amb l’Hospital de Can Misses. També li he comentat abans que s’està treballant en l’adquisició del mamògraf. En aquest moment jo no li puc contestar quan estarà adquirit, però és un compromís, sabem que és una resolució del Parlament i properament també estarà. Simplement li vull donar una data perquè de vegades deixa entreveure com si nosaltres discriminàssim els ciutadans de Formentera i no és aquesta la raó. Nosaltres dedicam 1.051 euros per càpita als ciutadans de Mallorca, i a l'illa de Formentera m'hi dedicam 1.931. Crec que és una diferencia molt important pel que disposam en euros per a cada ciutadà de Mallorca respecte de cada ciutadà de Formentera. Crec que és una manera d’evidenciar que aquest govern es pren seriosament l’assistència sanitària de l’illa d’Eivissa.

Preguenta oral al ple sobre el Museu de Formentera

EL SR. MAYANS I SERRA:

Gràcies, presidenta. És una pregunta per al Govern, supòs que per a la consellera de Cultura, ja li he fet més d’una vegada i la pregunta concreta és en quin estat de tramitació actual a dia d’avui està el projecte del Museu de Formentera.

LA SRA. CONSELLERA D’EDUCACIÓ I CULTURA

(Bàrbara Galmés i Chicón):

Gràcies, Sra. Presidenta. Sr. Mayans, la tramitació del Museu de Formentera, en aquests moments, està pendent que arribin unes certificacions del Consell de Formentera per fer el registre dels nous estatuts i dels nous membres del Patronat per haver-hi hagut modificacions entre Eivissa i Formentera.

EL SR. MAYANS I SERRA:

Gràcies, Sra. Presidenta. Realment, Sra. Consellera, és espectacular i li diré per què, el 30 d’octubre del 2007 em va contestar exactament això, esperam el nomenament dels membres del patronat, que vostè se’l va trobar constituït, va dir que havia d’aclarir el contingut artístic i que faltava el NIF, que havia de tractar el tema amb el ministre del Ministeri de Cultura i hi va destinar 24.700 euros en els pressuposts del 2008. Per agost del 2007 em va dir que el Consell de Formentera volia revisar el projecte. L’any passat, ja van dos anys, el 5 de novembre em va dir que s’estava revisant el projecte per si el

pressupost era correcte, però que el projecte no havia canviat. Què passa aquí? Si el projecte no ha canviat, simplement s’ha encarit un poc el material i la mà d’obra i, evidentment, els costos per executar el projecte, però si el projecte no ha canviat simplement és un full de càlcul actualitzar el projecte econòmic a dia d’avui.

Per tant, també em va dir que estava pendent d’uns estudis tècnics del Consell de Formentera i ara vostè em contesta, dos anys després, més de dos anys després, que està pendent d’unes certificacions dels nomenaments del Patronat. És realment espectacular que en dos anys, dos anys, no hagin mogut absolutament res del Museu de Formentera. S’ho va trobat tot fet, les normes subsidiàries adaptades, el Patronat constituït, els sous disponibles, el solar disponible i una entitat bancària disposada a fer una inversió important, i el solar era seu. Per tant, contesti clarament, vol fer el Museu? No és que el vulgui fer és que l’ha de fer per llei, la Llei de patrimoni del 98, per tant l’ha de fer, no vostè sinó el Govern evidentment. Quan es començarà? Em pot dir una data? Quan es començarà? Ho té tot, el projecte, el solar, els sous, ho té absolutament tot. Tant de bo el Govern, quan un entra, es trobàs els projectes així. En quin moment, digui la veritat, es troba la tramitació? Perquè no crec que només estiguem pendents dels nomenaments del Patronat, alguna cosa més s’haurà fet.

LA SRA. CONSELLERA D’EDUCACIÓ I CULTURA

(Bàrbara Galmés i Chicón):

Presidenta. Sr. Mayans, la veritat és que té raó, en aquests moments és espectacular que encara no hagi rebut aquests documents i, a més, no són dos anys, l’any passat es va constituir, el 20 de febrer, el Patronat, es va decidir retirar, el 20 de febrer, el Consell d’Eivissa i formar-ne part el Consell de Formentera amb la secretària Sra. Sònia Cardona, i en les seves mans està que ens arribin unes certificacions per anar la setmana que ve al notari, al nou registre, un any. De totes formes, per part de la conselleria s’han fet totes les gestions, vàrem quedar que s’havia de mirar l’actualització dels preus tant per part de la conselleria, que ho va fer el 19 de juny, com per part del Consell, que encara no ho ha fet. De totes formes, per a la seva tranquil·litat sí que pensam fer el Museu i una vegada que enguany es faci el projecte i l’actualització del projecte, el museogràfic no està fet, Sr. Mayans, passarem a incloure haches museu en el pla d’infraestructures educatives i culturals del 2010. Gràcies.

Intervenció al debat i votació sobre la validació o derogació del Decret llei de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears

Gràcies, presidenta, senyores diputades, senyors diputats. Jo crec, Sr. Conseller, o el govern en general, al qual em dirigesc, que la idea és bona o almenys la intenció. Però neix incompleta, neix un poc coixa i sectorial, i explicaré per què. Evidentment tots sabem que el turisme és el motor de l’economia, però aquest motor va dins un vehicle -diguem-ho així- que és Balears i que és el xassís, i el que es veu a primera vista és el paisatge, el medi natural, i jo crec que és important valorar qui manté aquest paisatge, que són la majoria de les vegades els pagesos o la gent que treballa i viu al nostre àmbit
rural i al nostre camp. És impossible expressar o preguntar en pocs minuts les coses que m’agradaria aclarir; jo crec que són tantes que espero que en la tramitació parlamentària es puguin proposar totes.
Només faré en aquesta intervenció una síntesi dels temes més importants i sobretot a nivell tècnic. El conseller ha fet una exposició molt general del decret, evidentment no ha entrat a nivell tècnic, jo sí que ho faré, i començaré per un punt important. A quin tipus d’allotjament o establiment turístic està
dirigit? Només està dirigit a hotels i apartaments o també se’n podran beneficiar agroturismes, habitatges turístics o també habitatges que recentment han obtingut l’acreditació d’ús turístic, que han fet molt d’esforç per aconseguir-ho? I si algun d’aquests establiments anomenats està a sòl rústic -que hi solen
estar tots els que he anomenat en darrer lloc- podran acollir-se també als avantatges d’aquest decret o futura llei? Podran també ampliar un 10% les seves instalAlacions? Jo crec que són temes importants. I ara vull fer una reflexió: si estan a sòl rústic, Sr. Conseller, no podran obtenir el certificat municipal d’ús turístic de la parcelAla, que és un dels requisits. Sembla un requisit més, però pot ser que anulAli moltes, moltes solAlicituds, moltes. Què passarà en aquests casos?, hi ha alguna espècie d’indult o com es vulgui anomenar? Hi ha illes on l’oferta turística no està concentrada, com a Mallorca, en llocs concrets, està més dispersa; d’aquí ve part del seu atractiu. Un altre tema: què passarà si l’activitat turística està dins l’àmbit de protecció de Costes o fins i tot dins domini públic? Podrà aquest hotel, per exemple, ampliar i modernitzar les seves instalAlacions i superar un 10% els seus paràmetres urbanístics? Ho han consultat amb Costes, tot això?, perquè a mi m’agradaria saber, si han contestat, aprofitar aquesta contestació
per a altres coses, i vostè sap perfectament a què em referesc. Això que plantej són casos radicalment reals, que existeixen a cada una de les Illes, no només a les petites, també a les grans. Tema terminis. Respecte de la reducció dels terminis administratius és evident que és una idea bona, esper que no
sigui una utopia, esper que sigui realment una idea bona. Però m’agradaria que haguessin escoltat l’opinió al respecte d’alguns agricultors o ramaders respecte a la tramitació de les subvencions i sobretot del seu pagament. Crec que no els puc descriure en aquesta tribuna el que em varen comentar. A la legislatura passada es va fer una llei d’avaluació d’impacte ambiental molt important i molt consensuada. En quatre línies de l’article 8 es poden reduir a la meitat tots els tràmits ambientals, jo crec que això és realment espectacular! Esper que no redundi en cap incompliment. Un altre tema, del tema de la declaració responsable també vull parlar-ne una mica. Què passa si hi ha algun accident dins la instalAlació hotelera mentre es treballa sota el paraigües d’aquesta declaració responsable i encara no s’ha passat la comprovació posterior que vostè marca a l’article 11? S’ha fet alguna consulta amb alguna empresa d’assegurances o alguna administració relacionada? Aquests són temes reals, són temes que poden succeir i llavors és quan vénen els problemes. I una extrapolació evident i relacionada amb el tema que havia tractat abans. Per què no aplicam la declaració responsable al pagament d’algunes subvencions de caire
autonòmic, per exemple a sectors com l’agricultura o el comerç? Moltes vegades algunes inversions no es poden fer perquè s’han d’avançar partides econòmiques o algun fabrikant necessita paga i senyal, per exemple. Aquí no hi ha més perill que el tema de les assegurances tractat abans, crec que és un
tema importantíssim. Del tema de la legalizació de places, encara que el decret estigui vigent, no és efectiu en absolut. Falta tota la infraestructura informativa i administrativa a cada administració competent en turisme. Per exemple falten les oficines d’informació, l’article 18 que posa el decret. Ara mateix algunes conselleries no tenen aquesta oficina muntada perquè la gent pugui anar allà a tramitar i a informar-se de com funciona aquest decret. I referent a aquest tema, Sr. Conseller, no sé si
s’ha adonat de la responsabilitat urbanística afegida que tendran les conselleries de Turisme. Hauran de decidir quines inversions es faran sota el decret o la futura llei i quines no. Per tant, hauran de decidir quines inversions desterren de la tramitació normal i quines passen al cel de la tramitació urgent. Això és
importantíssim. Parlant de places, una de les poques formes d’augmentar de
categoria els hotels serà reduint aquestes places i li explicaré per què. Si no és pot augmentar en alçada, més que en alguns casos excepcionals i s’han de mantenir les reculades i les alineacions, poques formes queden d’augmentar aquesta categoria més que reduint les places. El Govern sap perfectament que les places van en funció de molts de serveis de les dimensions de les habitacions. Jo quan faci les esmenes pertinents, en faré algunes, també en faré algunes en el sentit de modificar la Llei 4/2008, és un tema important. Veig que no és intocable i que es poden fer rectificacions, com fa la disposició addicional vuitena. Hauran d’explicar molt bé per què a la Llei 4/2008 posaren que segons 50 metres de protecció de costes a Formentera i els 250 a Eivissa no computessin. Allà també hi ha empreses turístiques i molts d’hotels que necessiten ajuda i no necessiten més problemes. Faré esmenes en el sentit de modificar aquesta llei i tornar a la Llei 11/2005, on se permetia computar aquestes dues franges de superfície que li he explicat. Si no s’accepta aquesta esmena particular, s’hauran de donar les explicacions
corresponents. Del tema de les embotelladores d’aigua ja en parlarem. Per tant, és un tema que deix per al debat quan es tramiti com a llei. No vull acabar sense dir un parell de coses crec que curioses. Jo no vull ni imaginar si la futura llei l’hagués feta un partit polític que no fos cap dels que conformen actualment el
pacte. Només en alguns dels articles, no tots, que s’hagués pogut fer oposició jo crec que més d’un any seguit. Amb tot això vull dir, membres del Govern en general, que sembla que el decret s’ha fet amb criteris de pacte polític i no amb criteris tècnics i pensant en la seva aplicació pràctica i sobretot fàcil.
Aquesta sensació és compartida per molts de tècnics del sector que he consultat. Jo crec que si és urgent, vostè ho ha explicat ara mateix, ha de ser fàcil d’aplicar i efectiu. Em sembla que perquè pugui ser així, necessitarà moltes modificacions i no només estètiques, sinó també de quiròfan.
Gràcies.

Prposición no de ley presentada en el Parlament (Última Hora)

Discurs a la Proposició no de llei sobre la qüestió de confiança

Gràcies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats. Com tots sabem, la iniciativa per dur al Parlament una qüestió de confiança, i com bé s’ha expressat aquí, pertoca al Molt Honorable President de la nostra comunitat, per aquest motiu, supòs, el Partit Popular ha presentat una proposició no de llei en
aquest sentit, en el de demanar-li al nostre president que assumeixi la iniciativa en aquests moments de constants convulsions econòmiques, socials i polítiques. Evidentment, cada partit és lliure dins la feina parlamentària de presentar les iniciatives que cregui convenient i, si són admeses per la Mesa
d’aquest Parlament, seran debatudes, i jo crec que no hi ha res més simple i senzill que això, per tant és igual de legítima que qualsevol altra que hem debatut en aquest Parlament. Aquest govern que, en l’actualitat, es va formar gràcies a una majoria parlamentària i gràcies a un pacte de govern que ara
mateix es pot qüestionar o, com a mínim, no té res a veure amb la situació que existia a l’any 2007. Tots sabem perfectament que si ara s’hagués de formar un nou govern la situació no seria la mateixa, hi ha un dels grups que li va donar suport, el Grup d’Unió Mallorquina, es troba avui en una situació parlamentària
complicada i totalment diferent a la del 2007; hi ha un nou president i el grup parlamentari ja no existeix
parlamentàriament parlant, ja que ha quedat dissolt dins el Grup Parlamentari Mixt. És aquest el major o un dels majors problemes que ens trobem avui dia, ja que el Govern segueix a cada cesio parlamentària pactant prèviament totes les qüestions amb un diputat concret del Grup Mixt, i després a la cesio parlamentària accepta el seu vot per tal d’aplicar la majoria a les votacions. He de dir una cosa, que és també una veritat inqüestionable, això és totalment legítim, aritmèticament parlant.

Com diu la proposició no de llei, l’actual situació de crisi econòmica fa més imprescindible que mai un govern fort i una majoria parlamentària neta, transparent i sobretot que vagi tot i tota en una sola direcció. Són constants, i no entraré en detall, en tots els que són, ni en cada d’ells, perquè avui no és el dia, el
punt de fricció entre els diferents grups parlamentaris que donen suport al Govern, en temes tan importants com la llei del sòl, la reforma del port d’Eivissa, Son Espases, i ho han comprovat
novament i darrerament en el recent decret per impulsar la inversió i la millora turística a les Illes Balears.
Senyors diputats, crec que hem de ser seriosos, si un decret llei s’aprova és perquè hi ha una situació d’urgència, no pot ser que la seva negociació sigui un continu estira i arronsa davant els ciutadans, perquè això, al final, dóna la raó als ciutadans que pensen que l’actual pacte de govern no és més que un grup de
partits, cada un amb uns interessos i llastat amb un inconvenient important, com ja li vaig dir al Sr. President fa temps, qualsevol decisió, per petita que sigui, s’ha de negociar, legítim també, cent per cent per suposat. Però sense cap llast un pot anar més aviat, jo crec que ara és necessari prendre decisions molt aviat. Crec honestament que si el president se sotmetés a una qüestió de confiança no tendria cap problema per superar-la, ho crec sincerament. Però a aquestes alçades de la legislatura,
també crec que no en té cap ganes, i esper que llavors llegeixi el Diari de Sessions, no té cap gana de passar per aquest tràmit. I sobretot, del que no té ganes és de seure’s a negociar el vot favorable amb els partits que donen suport al Govern, principalment amb un d’ells, jo crec que és per les possibles i
més que probables contraprestacions que li demanarien, res més lluny d’això. Però com que sé que són gent seriosa, com sé que la majoria de vostès són gent treballador, com sé que volen el progrés de les nostres illes, com qualsevol altre diputat d’aquest Parlament, en el qual m’incloc, no crec que suposi la necesaria transparència democràtica que exigeix una qüestió de confianza dins aquest Parlament.

El Parlament aprueba por unanimidad la proposición no de ley del diputado por Formentera para construir urgentemente el cuartel del Guardia Civil

El diputado de Formentera por la AIPF (Agrupación Independiente Popular de Formentera), integrado en el grupo parlamentario mixto, Pep Mayans, ha defendido hoy en la Comisión de Asuntos Institucionales del Parlament una proposición no de ley presentada el pasado mes de septiembre en la que se insta al Ministerio de Interior a construir urgentemente y sin más demoras el Cuartel de la Guardia Civil de Formentera.

La proposición no de ley incide en la urgencia y en que no haya más demoras debido a que no se han cumplido las últimas previsiones del Ministerio que afirmaban que las obras se iniciarían a finales del 2008.

La iniciativa del diputado ha contado con el respaldo unánime de todos los grupos parlamentarios (PP, PSOE, BLOC y del resto de partidos integrados en el grupo mixto) y en el debate se han aportado datos en los que se explicaba que el Ministerio a través de los servicios habilitados (SEGIPSA, empresa adjudicataria de la redacción del proyecto) esta procediendo a la revisión final del proyecto de ejecución.

Según datos oficiales en la actualidad no hay fecha prevista para el inicio de las obras del Cuartel, pero se duda que sea antes del verano de 2009. El proyecto esta pendiente de supervisión por parte de la Oficina Técnica del Ministerio del Interior y posteriormente será remitido al servicio de contratación para su licitación.

El presupuesto del proyecto según datos oficiales será de 3.783.970,48€ y el plazo de ejecución de 18 meses.

El presupuesto incluye, además de las instalaciones específicas para funciones propias de la Guardia Civil, viviendas para los agentes, tanto si vienen a Formentera a desarrollar su función sin compañía o en familia.

Toda esta instalación se encuadra en el terreno que cedió para la ejecución del Cuartel el anterior Ayuntamiento de Formentera, ubicado al lado del antiguo centro sanitario.

Además la parcela cedida ya dispone de todas las infraestructuras necesarias para el funcionamiento del edificio (agua, saneamiento y accesos).

Pep Mayans desea que todas las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado que se desplazan a Formentera a trabajar tengan las mejores condiciones laborales y de convivencia para que la isla se convierta en un destino atractivo para el ejercicio de su labor y haya una cierta estabilidad en los funcionarios desplazados a Formentera.

Todo ello según el diputado por Formentera redundará en una mejor situación y se aumentará la sensación de seguridad a todos los niveles, tanto para los formenterers como para los turistas que nos visitan.