martes, 12 de mayo de 2009

Resposta a la compareixença del President del Govern sobre la crisi econòmica

EL SR. MAYANS I SERRA:

Gràcies, presidenta. Benvingut sigui, Molt Hble. President, en la seva compareixença d’avui en aquest plenari, per informar sobre les actuacions que ha dut a terme i que pensa dur d’ara endavant per fer front a la crisi econòmica. No hi ha hagut moltes ocasions per poder parlar de la situació econòmica

específicament dins aquest parlament i en canvi sí hem vist moltes iniciatives parlamentàries que difícilment podem explicar a l’opinió pública sobre qüestions segurament molt importants, però que poc ens ajudaran a sortir d’aquesta situación econòmica. Sincerament crec que aquesta compareixença s’hauria de fer trimestralment per exemple i de forma extraordinària, ja que ens trobam en una situació també molt extraordinària i no obligats pels esdeveniments, com en aquesta ocasió i val la pena recordar ho. La compareixença ve ocasionada per la petició formulada a la Junta de Portaveus pels diputats del Partit Popular i que inesperadament va sortir endavant. Tota la seva intervenció, president, avui ha estat molt bé, però els ciutadans que pateixen aquesta situació, totes aquestes mesures els semblaran insuficients i esper que no sigui així, si no vénen acompanyades per vertaderes polítiques de reformes

estructurals de l’economia, de l’educació, de l’energia, o de les infraestructures que han d’implementar el Govern d’aquí, conjuntament amb el Govern espanyol. Lamentablement les previsions són pitjors que la mateixa actualitat, dic les previsions de futur. Ho va dir ahir mateix el comissari europeu Joaquín Almunia, una baixada del PIB del 3,2 aquest any i una previsió d’atur del 20,5% per a l’any 2010. Com deia més gent, esperem que s’equivoqui. El doble que la mitjana de la Unió Europea. A més, també va donar una dada important, que la nostra recuperació seria més lenta que la dels nostres veïns. Les dades són preocupants i, com tots ja sabíem, confirmen que la crisi ens afecta més a nosaltres que a altres països del nostre entorn. No oblidi, Sr. President, que després d’aquest estiu, si les previsions es compleixen, l’hivern per a molts de treballadors serà molt dur, en no haver trobat feina per exemple a la construcció ni a qualsevol altre sector i no haver pogut cotitzar el suficient temps per rebre una prestació digna durant el període de l’hivern. Totes aquestes dades són significatives de la poca i parcial repercussió que tenen les iniciatives governamentals, com també -i no ho dic jo només- ho ha reconegut algun sindicat important. Si no és així, president, digui’m el contrari, a tots ens agradaria saber i té una bona oportunitat per explicar-ho un poc més, ho ha explicat un poc abans, els resultats reals de les tretze mesures d’impuls a l’activitat econòmiques aprovades el 2008, n’ha explicat alguna. M’agradaria saber els resultats reals d’aquestes tretze iniciatives. I també els resultats practices perquè tots els que ens escolten ho puguin entendre, de les converses amb els sectors econòmics i socials dutes a terme durant tots aquests mesos que vostè sempre ha explicat. Tot això, president, li competeix a vostè, vostè és qui va obtenir la majoria parlamentària per governar. Jo em faig una pregunta, què podem oferir els diputats que no formam part del pacte de govern? Jo li ofereixo, president, unitat i pacte per portar endavant projectes útils per a les nostres illes. Tots sabem que la situació és complicada, ho sabem tots, la situació no només és a nivell local, sinó que és a nivel mundial i per aquest motiu és necessari que tots estiguem units per prendre mesures, tal vegada complicades, de vegades difícils d’explicar, perquè, Hble. President, augmentar la

despesa pública de forma indiscriminada ho pot fer qualsevol, però prendre mesures complicades que generin conseqüències positives a la nostra economia és un poc més difícil, fins i tot vostè mateix ni tan sols pot disposar sempre d’una majoria suficient garantida per portar-les endavant, cada vegada ho ha

de negociar. Ho veim cada setmana, al Govern li costa treure iniciatives endavant i ja ho vàrem veure també per exemple amb l’hospital de referència, la Llei del sòl i ara també ho hem vist amb el Decret Nadal, que per cert no havia començat la seva tramitació, sinó que comença aquesta setmana, amb la reunió de la mesa per qualificar les esmenes, tanta sort que era un decret urgent! I el més complicat i el més necessari possiblement a curt termini, l’aprovació del nou model de finançament. Un model que no para de retardar-se i ara una vegada més, pel canvi de ministre a la cartera d’Economia. Aquestes, president, són només algunes de les dificultats que té internament l’actual Govern balear, però no són les úniques i tot això, cregui’m, preocupa a molts de ciutadans de les Illes Balears. Aquests ciutadans veuen preocupats com el seu president, el president de tots, està més ocupat gran part del temps apagant els focs interns que solucionant les crisis i els problemes reals. No pot ser, president, que no es tramitin lleis i iniciatives en aquest Parlament per no provocar -diguem-ho així, entre cometes- baralles entre els socis del pacte. Ho han reconegut vostès mateixos en els mitjans de comunicació. I no vull acabar sense oferir-li, una vegada més, el meu suport. No tendré rèplica i per tant, li oferesc una vegada més el meu suport i la meva modesta ajuda, com ja li vaig dir en els darrers pressuposts de la comunitat autònoma. El que sí li

deman són propostes reals i útils, per a problemes reals i greus, com vostè ha dit abans; i measures contundents i ràpides, com vostè mateix també ha dit abans, contra una crisi també molt contundent.