viernes, 27 de febrero de 2009

Intervenció al debat i votació sobre la validació o derogació del Decret llei de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears

Gràcies, presidenta, senyores diputades, senyors diputats. Jo crec, Sr. Conseller, o el govern en general, al qual em dirigesc, que la idea és bona o almenys la intenció. Però neix incompleta, neix un poc coixa i sectorial, i explicaré per què. Evidentment tots sabem que el turisme és el motor de l’economia, però aquest motor va dins un vehicle -diguem-ho així- que és Balears i que és el xassís, i el que es veu a primera vista és el paisatge, el medi natural, i jo crec que és important valorar qui manté aquest paisatge, que són la majoria de les vegades els pagesos o la gent que treballa i viu al nostre àmbit
rural i al nostre camp. És impossible expressar o preguntar en pocs minuts les coses que m’agradaria aclarir; jo crec que són tantes que espero que en la tramitació parlamentària es puguin proposar totes.
Només faré en aquesta intervenció una síntesi dels temes més importants i sobretot a nivell tècnic. El conseller ha fet una exposició molt general del decret, evidentment no ha entrat a nivell tècnic, jo sí que ho faré, i començaré per un punt important. A quin tipus d’allotjament o establiment turístic està
dirigit? Només està dirigit a hotels i apartaments o també se’n podran beneficiar agroturismes, habitatges turístics o també habitatges que recentment han obtingut l’acreditació d’ús turístic, que han fet molt d’esforç per aconseguir-ho? I si algun d’aquests establiments anomenats està a sòl rústic -que hi solen
estar tots els que he anomenat en darrer lloc- podran acollir-se també als avantatges d’aquest decret o futura llei? Podran també ampliar un 10% les seves instalAlacions? Jo crec que són temes importants. I ara vull fer una reflexió: si estan a sòl rústic, Sr. Conseller, no podran obtenir el certificat municipal d’ús turístic de la parcelAla, que és un dels requisits. Sembla un requisit més, però pot ser que anulAli moltes, moltes solAlicituds, moltes. Què passarà en aquests casos?, hi ha alguna espècie d’indult o com es vulgui anomenar? Hi ha illes on l’oferta turística no està concentrada, com a Mallorca, en llocs concrets, està més dispersa; d’aquí ve part del seu atractiu. Un altre tema: què passarà si l’activitat turística està dins l’àmbit de protecció de Costes o fins i tot dins domini públic? Podrà aquest hotel, per exemple, ampliar i modernitzar les seves instalAlacions i superar un 10% els seus paràmetres urbanístics? Ho han consultat amb Costes, tot això?, perquè a mi m’agradaria saber, si han contestat, aprofitar aquesta contestació
per a altres coses, i vostè sap perfectament a què em referesc. Això que plantej són casos radicalment reals, que existeixen a cada una de les Illes, no només a les petites, també a les grans. Tema terminis. Respecte de la reducció dels terminis administratius és evident que és una idea bona, esper que no
sigui una utopia, esper que sigui realment una idea bona. Però m’agradaria que haguessin escoltat l’opinió al respecte d’alguns agricultors o ramaders respecte a la tramitació de les subvencions i sobretot del seu pagament. Crec que no els puc descriure en aquesta tribuna el que em varen comentar. A la legislatura passada es va fer una llei d’avaluació d’impacte ambiental molt important i molt consensuada. En quatre línies de l’article 8 es poden reduir a la meitat tots els tràmits ambientals, jo crec que això és realment espectacular! Esper que no redundi en cap incompliment. Un altre tema, del tema de la declaració responsable també vull parlar-ne una mica. Què passa si hi ha algun accident dins la instalAlació hotelera mentre es treballa sota el paraigües d’aquesta declaració responsable i encara no s’ha passat la comprovació posterior que vostè marca a l’article 11? S’ha fet alguna consulta amb alguna empresa d’assegurances o alguna administració relacionada? Aquests són temes reals, són temes que poden succeir i llavors és quan vénen els problemes. I una extrapolació evident i relacionada amb el tema que havia tractat abans. Per què no aplicam la declaració responsable al pagament d’algunes subvencions de caire
autonòmic, per exemple a sectors com l’agricultura o el comerç? Moltes vegades algunes inversions no es poden fer perquè s’han d’avançar partides econòmiques o algun fabrikant necessita paga i senyal, per exemple. Aquí no hi ha més perill que el tema de les assegurances tractat abans, crec que és un
tema importantíssim. Del tema de la legalizació de places, encara que el decret estigui vigent, no és efectiu en absolut. Falta tota la infraestructura informativa i administrativa a cada administració competent en turisme. Per exemple falten les oficines d’informació, l’article 18 que posa el decret. Ara mateix algunes conselleries no tenen aquesta oficina muntada perquè la gent pugui anar allà a tramitar i a informar-se de com funciona aquest decret. I referent a aquest tema, Sr. Conseller, no sé si
s’ha adonat de la responsabilitat urbanística afegida que tendran les conselleries de Turisme. Hauran de decidir quines inversions es faran sota el decret o la futura llei i quines no. Per tant, hauran de decidir quines inversions desterren de la tramitació normal i quines passen al cel de la tramitació urgent. Això és
importantíssim. Parlant de places, una de les poques formes d’augmentar de
categoria els hotels serà reduint aquestes places i li explicaré per què. Si no és pot augmentar en alçada, més que en alguns casos excepcionals i s’han de mantenir les reculades i les alineacions, poques formes queden d’augmentar aquesta categoria més que reduint les places. El Govern sap perfectament que les places van en funció de molts de serveis de les dimensions de les habitacions. Jo quan faci les esmenes pertinents, en faré algunes, també en faré algunes en el sentit de modificar la Llei 4/2008, és un tema important. Veig que no és intocable i que es poden fer rectificacions, com fa la disposició addicional vuitena. Hauran d’explicar molt bé per què a la Llei 4/2008 posaren que segons 50 metres de protecció de costes a Formentera i els 250 a Eivissa no computessin. Allà també hi ha empreses turístiques i molts d’hotels que necessiten ajuda i no necessiten més problemes. Faré esmenes en el sentit de modificar aquesta llei i tornar a la Llei 11/2005, on se permetia computar aquestes dues franges de superfície que li he explicat. Si no s’accepta aquesta esmena particular, s’hauran de donar les explicacions
corresponents. Del tema de les embotelladores d’aigua ja en parlarem. Per tant, és un tema que deix per al debat quan es tramiti com a llei. No vull acabar sense dir un parell de coses crec que curioses. Jo no vull ni imaginar si la futura llei l’hagués feta un partit polític que no fos cap dels que conformen actualment el
pacte. Només en alguns dels articles, no tots, que s’hagués pogut fer oposició jo crec que més d’un any seguit. Amb tot això vull dir, membres del Govern en general, que sembla que el decret s’ha fet amb criteris de pacte polític i no amb criteris tècnics i pensant en la seva aplicació pràctica i sobretot fàcil.
Aquesta sensació és compartida per molts de tècnics del sector que he consultat. Jo crec que si és urgent, vostè ho ha explicat ara mateix, ha de ser fàcil d’aplicar i efectiu. Em sembla que perquè pugui ser així, necessitarà moltes modificacions i no només estètiques, sinó també de quiròfan.
Gràcies.

viernes, 13 de febrero de 2009

Discurs a la Proposició no de llei sobre la qüestió de confiança

Gràcies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats. Com tots sabem, la iniciativa per dur al Parlament una qüestió de confiança, i com bé s’ha expressat aquí, pertoca al Molt Honorable President de la nostra comunitat, per aquest motiu, supòs, el Partit Popular ha presentat una proposició no de llei en
aquest sentit, en el de demanar-li al nostre president que assumeixi la iniciativa en aquests moments de constants convulsions econòmiques, socials i polítiques. Evidentment, cada partit és lliure dins la feina parlamentària de presentar les iniciatives que cregui convenient i, si són admeses per la Mesa
d’aquest Parlament, seran debatudes, i jo crec que no hi ha res més simple i senzill que això, per tant és igual de legítima que qualsevol altra que hem debatut en aquest Parlament. Aquest govern que, en l’actualitat, es va formar gràcies a una majoria parlamentària i gràcies a un pacte de govern que ara
mateix es pot qüestionar o, com a mínim, no té res a veure amb la situació que existia a l’any 2007. Tots sabem perfectament que si ara s’hagués de formar un nou govern la situació no seria la mateixa, hi ha un dels grups que li va donar suport, el Grup d’Unió Mallorquina, es troba avui en una situació parlamentària
complicada i totalment diferent a la del 2007; hi ha un nou president i el grup parlamentari ja no existeix
parlamentàriament parlant, ja que ha quedat dissolt dins el Grup Parlamentari Mixt. És aquest el major o un dels majors problemes que ens trobem avui dia, ja que el Govern segueix a cada cesio parlamentària pactant prèviament totes les qüestions amb un diputat concret del Grup Mixt, i després a la cesio parlamentària accepta el seu vot per tal d’aplicar la majoria a les votacions. He de dir una cosa, que és també una veritat inqüestionable, això és totalment legítim, aritmèticament parlant.

Com diu la proposició no de llei, l’actual situació de crisi econòmica fa més imprescindible que mai un govern fort i una majoria parlamentària neta, transparent i sobretot que vagi tot i tota en una sola direcció. Són constants, i no entraré en detall, en tots els que són, ni en cada d’ells, perquè avui no és el dia, el
punt de fricció entre els diferents grups parlamentaris que donen suport al Govern, en temes tan importants com la llei del sòl, la reforma del port d’Eivissa, Son Espases, i ho han comprovat
novament i darrerament en el recent decret per impulsar la inversió i la millora turística a les Illes Balears.
Senyors diputats, crec que hem de ser seriosos, si un decret llei s’aprova és perquè hi ha una situació d’urgència, no pot ser que la seva negociació sigui un continu estira i arronsa davant els ciutadans, perquè això, al final, dóna la raó als ciutadans que pensen que l’actual pacte de govern no és més que un grup de
partits, cada un amb uns interessos i llastat amb un inconvenient important, com ja li vaig dir al Sr. President fa temps, qualsevol decisió, per petita que sigui, s’ha de negociar, legítim també, cent per cent per suposat. Però sense cap llast un pot anar més aviat, jo crec que ara és necessari prendre decisions molt aviat. Crec honestament que si el president se sotmetés a una qüestió de confiança no tendria cap problema per superar-la, ho crec sincerament. Però a aquestes alçades de la legislatura,
també crec que no en té cap ganes, i esper que llavors llegeixi el Diari de Sessions, no té cap gana de passar per aquest tràmit. I sobretot, del que no té ganes és de seure’s a negociar el vot favorable amb els partits que donen suport al Govern, principalment amb un d’ells, jo crec que és per les possibles i
més que probables contraprestacions que li demanarien, res més lluny d’això. Però com que sé que són gent seriosa, com sé que la majoria de vostès són gent treballador, com sé que volen el progrés de les nostres illes, com qualsevol altre diputat d’aquest Parlament, en el qual m’incloc, no crec que suposi la necesaria transparència democràtica que exigeix una qüestió de confianza dins aquest Parlament.

miércoles, 4 de febrero de 2009

El Parlament aprueba por unanimidad la proposición no de ley del diputado por Formentera para construir urgentemente el cuartel del Guardia Civil

El diputado de Formentera por la AIPF (Agrupación Independiente Popular de Formentera), integrado en el grupo parlamentario mixto, Pep Mayans, ha defendido hoy en la Comisión de Asuntos Institucionales del Parlament una proposición no de ley presentada el pasado mes de septiembre en la que se insta al Ministerio de Interior a construir urgentemente y sin más demoras el Cuartel de la Guardia Civil de Formentera.

La proposición no de ley incide en la urgencia y en que no haya más demoras debido a que no se han cumplido las últimas previsiones del Ministerio que afirmaban que las obras se iniciarían a finales del 2008.


La iniciativa del diputado ha contado con el respaldo unánime de todos los grupos parlamentarios (PP, PSOE, BLOC y del resto de partidos integrados en el grupo mixto) y en el debate se han aportado datos en los que se explicaba que el Ministerio a través de los servicios habilitados (SEGIPSA, empresa adjudicataria de la redacción del proyecto) esta procediendo a la revisión final del proyecto de ejecución.

Según datos oficiales en la actualidad no hay fecha prevista para el inicio de las obras del Cuartel, pero se duda que sea antes del verano de 2009. El proyecto esta pendiente de supervisión por parte de la Oficina Técnica del Ministerio del Interior y posteriormente será remitido al servicio de contratación para su licitación.


El presupuesto del proyecto según datos oficiales será de 3.783.970,48€ y el plazo de ejecución de 18 meses.

El presupuesto incluye, además de las instalaciones específicas para funciones propias de la Guardia Civil, viviendas para los agentes, tanto si vienen a Formentera a desarrollar su función sin compañía o en familia.


Toda esta instalación se encuadra en el terreno que cedió para la ejecución del Cuartel el anterior Ayuntamiento de Formentera, ubicado al lado del antiguo centro sanitario.

Además la parcela cedida ya dispone de todas las infraestructuras necesarias para el funcionamiento del edificio (agua, saneamiento y accesos).

Pep Mayans desea que todas las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado que se desplazan a Formentera a trabajar tengan las mejores condiciones laborales y de convivencia para que la isla se convierta en un destino atractivo para el ejercicio de su labor y haya una cierta estabilidad en los funcionarios desplazados a Formentera.

Todo ello según el diputado por Formentera redundará en una mejor situación y se aumentará la sensación de seguridad a todos los niveles, tanto para los formenterers como para los turistas que nos visitan.