Gràcies, Sra. Presidenta. Senyores i senyors diputats. A un dels debats que el president va mantenir amb el Grup Parlamentari Popular deia el següent: “a mi ningú no m’ha de donar lliçons de pactar”, textual. Miri per on, Sr. President, aquella afirmació que feia desgraciadament se li ha tornat en contra. Crec, i m’ho aplic sempre a mi mateix, que un no pot donar lliçons de res ni sap més que ningú de cap tema.
Al debat d’investidura, juliol de 2007, li vaig dir: “començam bé si ja pateix inconscientment per l’estabilitat del Govern”. Precisament d’això, o almenys és el que ens pensàvem tots, se’l va convocar ahir a aquesta tribuna per parlar de pactes i per parlar de la ruptura d’aquest pacte de govern. Quan un
escolta un discurs es fixa en certs aspectes que són diferents dels que aprecia quan un el pot llegir en tranquilAlitat. Vostè ahir va dedicar dotze línies a parlar del tema pel qual se l’havia convocat, dotze línies que eren vint segons, després ja va ser tot un debat d’investidura o un debat de política general dels
primers anys de legislatura. Sobre això, Sr. President, en parlaré més tard. Ara m’agradaria saber, per què va prendre la decisió que va prendre? Si calibrava, Sr. President, les seves conseqüències. Jo crec que poca gent s’explica per què havent dimitit el diputat amb el qual vostè va aprovar els pressuposts del 2010, va decidir rompre aquest pacte; per què no s’aplicava el famós codi ètic que tanta feina els va costar elaborar? Estaven crec que contents quan varen aprovar-lo, però crec que només els va servir per tancar la penúltima crisi de Govern o per ventura no, per ventura m’equivoc, per ventura va servir per aprovar els
pressuposts del 2010 i han de reconèixer que per això sí que va anar bé, per això sí que varen ser prou hàbils. Per tant, on ens trobam ara? Ens trobam davant un govern que no té majoria al Parlament i que confia la seva tasca parlamentària a possibles pactes amb els grups que no formen part d’aquest govern, un govern que ha dit públicament que amb el Consell de Govern té molt de marge per actuar i té molt de
recorregut. Crec sincerament que un govern s’ha de sotmetre a aquest parlament que és d’on emana el seu president. Vostè ahir va dir: “estic convençut que és el que espera la ciutadania en uns moments en què es necessita més que mai estabilitat institucional”. Sincerament crec que vostè els ha donat el contrari, és com si s’hagués posat sal a una ferida. Sr. President, qui ha de procurar l’estabilitat institucional és
vostè, que per alguna cosa és president, tots els altres grups, tots, l’ajudarem, si ens deixa, l’ajudarem, li don la meva paraula, però qui ha de manar ha de ser vostè. No és normal que en tres anys de legislatura s’hagin fet tants de canvis a totes les conselleries o almenys a les més importants, quatre consellers
de Turisme: el Sr. Buils, el Sr. Nadal, el Sr. Ferrer i la Sra. Barceló; tres consellers de Treball: la Sra. Nájera, la Sra. Barceló i el Sr. Aguiló; dos d’Educació; dos d’Interior; dos de Medi Ambient i dos d’Esports i Joventut. A tot això s’ha d’afegir que tots els càrrecs d’Esquerra Republicana de Catalunya varen sortir de totes les conselleries l’any passat. Que desapareixi enguany la Conselleria de Medi Ambient absorbida per Mobilitat i Territori, per tant, hi ha hagut una dispersió de la Conselleria de Medi Ambient, encara que es conservin les direccions generals eminentment tècniques, no hi ha direcció
política específica, està compartida amb política mediambiental. Jo no vull pensar si això ho hagués fet un govern d’un altre color. Per acabar aquesta part del discurs i abans de passar a analitzar el pacte ofert pel president li recordaré una frase que vostè deia ahir just abans d’acabar: “vivim a les Illes Balears una conjunció de tres crisis: econòmica, de model i una crisi de confiança de la ciutadania”. Crec, Sr. President, -honestament li ho dic- que se’n va oblidar una, la crisi institucional. És evident que si no s’assumeix que existeix és difícil posar-hi remei. Passant a analitzar el pacte que vostè ens va oferir a tots el que més destaca d’aquest pacte és el nom, “pacte contra la crisi”. O sigui, que quan hi ha països que tenen un PIB positiu i que per tant fa temps que apliquen mesures anticrisi, nosaltres hem de consensuar un document fet en uns dies fruit d’una crisi institucional greu per sortir d’aquesta crisi. El pacte, com li vaig dir ahir personalment o abans d’ahir, em semblava molt general, abstracte i poc concret, basta llegir una frase que fa referència a agricultura, perquè d’agricultura i sector primari només en el pacte hi ha tres línies, diu: “pacte agrari per tal d’assegurar la viabilitat de les explotacions, la seva rendibilitat com a sector econòmic, productiu i també de contribució mediambiental i cultural”. Jo crec que si algun agricultor o ramader ens escolta li demano disculpes perquè la frase sembla per posar a un resum de programa electoral i poca cosa més. Sr. President, facem feina i a concretem, posem damunt la taula solucions concretes per a la gent, li ofereixo, per segona vegada, la meva modesta ajuda, crec que li he demostrat moltes vegades aquests anys que si falta colAlaborar ho faig, exemples en té. Li vaig ajudar a aprovar part dels pressuposts del
consell audiovisual, ja ha entrada al Parlament; Llei de l’Ens Públic de la Radiotelevisió, intenció d’aprovar-la en dues setmanes; promoció turística, ofereix asseure’ns de forma immediata; Platja de Palma, en el mes de maig tendrem pla de desestacionalització per a cada illa, volem que comenci el mes
d’octubre. Aquí he de fer un incís, hi ha un pla de màrqueting per a cada illa on s’inclou això que vostè ens va dir ahir i hi ha un pla de màrqueting a nivell de Govern que va aprovar l’anterior conseller, el Sr. Miquel Nadal. Vuit, mesures pla de xoc, començar a treballar la setmana que ve. Pla estratègic de transport, hem començat a fer feina; Pla impuls noves tecnologies, disposat a parlar-ne des de ja; Pla
industrial, esborrany en quatre mesos; Pacte agrari, parlar-ne des de ja. Per cert, hi ha associacions agràries que encara no tenen aquest pacte agrari. Carta de drets socials, en el termini d’un mes; Llei
d’igualtat, estan avançant en el text definitiu; Pla de mesures sostenibilitat, en quinze dies: i la Llei de règim especial abans de l’estiu. I llavors hi ha la disset que és l’esforç en rehabilitació. Sr. President, no sé qui li va escriure el discurs, però no sé si es va adonar que tot és a partir de ja, tot és d’aquí uns mesos,
tot és en breu, etc. Crec que abans d’avui, abans d’ara, abans d’aquesta setmana la gent es demana què ha passat, quina feina s’ha fet. Per acabar, i vull acabar així perquè així tenia intenció de fer-ho, li repeteixo per tercera vegada que estic completamente disposat a treballar amb vostè des de la meva humil posició de diputat per Formentera perquè Balears surti prompte i surti reforçada d’aquesta crisi, però han de deixar-se ajudar, i com deia vostè ahir ningú no té el monopoli de la raó al cent per cent. Crec que tots ens ho hem d’aplicar i a la rèplica li diré les mesures i el pacte que li ofereixo amb mesures concretes.
Gràcies, Sra. Presidenta.
RÈPLICA A RESPOSTA ANTICH
EL SR. MAYANS I SERRA:
Gràcies, Sra. Presidenta. Encara no s’hagi referit a mi específicament a la rèplica el Sr. President, sí que m’agradaria contestar-li un parell de coses, però en cinc minuts gairebé és impossible engirgolar el discurs que li volia dir, que li havia anunciat abans per concretar les mesures que li volia propasar i contestar-li a un parell d’afirmacions que ha fet. La primera intervenció que he fet ha estat una intervención expositiva, sense donar absolutament res i analitzant objectivament, crec jo, la situació que s’ha donat al Govern. Aquesta segona voldria que fos una intervenció reivindicativa, podríem analitzar els tretze punts d’acord del pacte, molts d’ells -i vostè també ho ha reconegut- són repetició o confirmació
d’algun dels pactes anunciats en aquest parlament del 2007 cap aquí: pacte per la salut, pacte per l’educació, pacte pel territori, pacte per la competitivitat, per l’ocupació, per un habitatge adequat, pel transport, etc.; per no parlar també de la llei de mesures extraordinàries que va aprovar també aquest parlament per impulsar l’activitat econòmica. Vostè ahir, i avui també ho ha fet, va fer un pacte extra repetint i confirmant algun dels pactes anunciats i afegint-hi disset mesures extres. Crec que a més de prendre les mesures concretes, hauríem també d’analitzar com han anat els pactes que vostè també ha
anunciat i confirmat ahir i avui, algun portaveu ha posat damunt la taula dades que no són molt positives, per tant hauríem d’analitzar també, concretar i també refundar -diguem-ho aixíels pactes de què s’ha parlat fins ara. I parlant de mesures concretes, li podria proposar algunes coses concretes per ajudar-lo en la tasca que crec que tots ens hem de proposar, intentant facilitar la vida de les petites empreses, són el germen llavor d’empreses que tenen més viabilitat i es poden fer més grosses, via fiscal o la que sigui;
disminuir la burocràcia a aquestes empreses per facilitar a la gent que no té molts de mitjans que pugui dedicar-se al que s’ha de dedicar i no embullar-se amb papers; una encara més concreta, Museu de Formentera, per llei s’ha de fer, no he aconseguit encara que es desembussi aquest tema, pressupost
rere pressupost se’m denega una esmena; una altra solució, traspassi la competència en promoció turística als consells, crec que ara mateix, així com està configurat el Govern no hi ha cap problema ni un, ni un.
Firmin ja el conveni de promoció per a enguany, en els diaris, després els hi deixaré veure, hi ha un problema seriós en aquest tema. La famosa redacció de la Llei del sòl, ens l’han anunciada, hi va haver una llei proposada per Unió Mallorquina, n’hi va haver una altra pel BLOC que ara està en fase
d’esborrany o en fase prèvia, però aquí ha quedat el tema. Què passa amb l’IVA turístic? Sé que hem de ser tots perquè el Govern central no ens l’apugi. Li vaig fer també una esmena perquè reduís el pressupost d’IB3. Té una esmena presentada per part meva a la Llei de transport marítim, parlem-ne. I un tema molt important, el decret Nadal o el decret per impulsar les inversions en tema turístic, el mateix conseller,
quan ho era, Miquel Nadal, va dir que era inservible o no es podia aplicar a Formentera, quan vulgui estic disposat a reunirme amb qui vostè em digui per mirar les trenta esmenes que hi vaig presentar que a la ponència ni se’m varen esmentar, per tant el menyspreu va ser absolut. Aquí té una primera bateria d’aspectes més concrets per començar a treballar, quan vulgui en podem començar a parlar.
I per acabar amb temes encara més concrets. Li vaig dir i ho he dit també a la premsa que la crisi institucional té conseqüències a nivell de gestió diària i a nivell insular a cada consell de cada illa; a mi m’agradaria posar-li molts d’exemples, no puc, però així i tot n’hi posaré uns quants ben recents. Diari d’avui, “la crisis del Govern paraliza la reforma de reforma de la depuradora y la desaladora de Formentera”, el mateix diari especifica que la depuradora, la dessaladora, la finca de Can Marroig i el que és més important o igual, el transport de residus està paralitzat; diari d’avui 19 de gener, no m’ha fet falta anar més lluny. Diari d’ahir, Institut de Formentera, “preocupación en el Marc Ferrer por el retraso en la ampliación del centro. La conselleria anunció el pasado año que la primera fase de las obras, consistentes en cuatro nuevas aulas, comenzaría a principios de año. El proyecto contempla construir ocho clases este año y el que viene”. Aquest tema també preocupa, són temes concrets que li vaig dir que la crisi institucional manté paralitzats o que ara mateix pateixen el canvi de conseller i ningú sap qui els ha de gestionar. Dia 12 de febrer d’aquest mateix mes. “Barceló retiene los fondos de promoción de Formentera. Mayans, -no som jo, un altre-, recibe un aplazamiento sine die para firmar este convenio
urgentísimo”. Per tant, ja li ho vaig intentar expressar quan ens vàrem reunir, la crisi institucional afecta el dia a dia de les institucions. Si això no ho solucionam, anam malament. Gràcies, Sra. Presidenta.
