Pep Mayans solicita a Celestí Alomar que la nueva Ministra de Medio Ambiente solucione el conflicto del deslinde de Formentera

El diputado por Formentera, Pep Mayans, adscrito al grupo mixto del Parlament Balear por la Agrupación Independiente Popular de Formentera (AIPF), se ha reunido esta mañana con el jefe de la demarcación de costas en las Islas Baleares, Celestí Alomar.

Pep Mayans ha trasladado la decepción de los afectados por el deslinde de costas por las sucesivos compromisos que no se han cumplido y le ha pedido que interceda y le pida al president del Govern, Francesc Antich, una reunión conjunta con los afectados y la nueva Ministra de Medio Ambiente.

Según el jefe de costas ya existe una solución en el Ministerio que sin embargo no se ha comunicado a los afectados de Formentera ni a él mismo por el cambio de la titular del Ministerio. Pep Mayans ha pedido que esta solución sea que se redacte un nuevo deslinde que tenga en cuenta la geografía de una isla pequeña como Formentera, respete la propiedad privada y tenga en cuenta el servicio que dan a nuestro turismo la mayoría de afectados por el deslinde.

Celestí Alomar ha confirmado que el plazo de ejecución 30+30 años del deslinde aún no ha empezado por expreso deseo del Ministerio de Medio Ambiente hasta que se resuelvan todos los recursos y se clarifique la situación.

Tanto el diputado por Formentera como el jefe de Costas han hablado de la situación de la CC.AA que podría gestionar las competencias de gestión del litoral, algo que sin duda iría en beneficio de los formenterenses si el Govern Balear también pudiese gestionar estas competencias según Pep Mayans.

Pep Mayans ha trasladado también al jefe de Costas las necesidades de los quioscos de Formentera para que estos puedan ampliar sus instalaciones más de los 20m2 permitidos actualmente o instalar WC en la parte trasera o en los alrededores de los quioscos y en las playas para dar un servicio de calidad a nuestros turistas.
Celestí Alomar ha recibido estas reclamaciones gratamente y ha significado que era la primera vez que recibía estas peticiones por parte de algún representante de Formentera, como jefe de costas.

El jefe de Costas ha confirmado además que las rampas varadero por las que se ha interesado el diputado por Formentera se comenzarán a instalar en breve. En total serán tres rampas, una en Es Pujols, otra en la zona de Migjorn y la última en S’Estany d’es peix.

Otro tema que le ha pedido el diputado es que se regularice la situación de las casetas-varadero típicas de la isla para que se puedan conservar, mantener y asegurar su situación jurídica mediante concesión.

Policia autonòmica a Formentera (Carta al director)

En aquestos anys en política he viscut coses sorprenents i una d’elles sense dubte es el cas de la creació de la policia autonòmica. Es increïble i difícil d’explicar a la gent que accions o propostes en positiu (que son les que sempre he intentat presentar) com es la implantació de la policia autonòmica a les diferents Illes i preferentment o començant per Formentera sigui tractada d’una manera despectiva, infravalorant-la i finalment quan toca votar-la al Parlament s’hi voti en contra (acció que els propis grups parlamentaris que donen suport al Govern consideren contraproduent) .

Es veritat que abans de la seva implantació i desenvolupament real hi ha que planificar i estudiar detingudament la seva posada en marxa i sobretot quin tipus de policia volem, tot articulat en un pla estratègic que ha d’elaborar el Govern Balear.

Ara explicaré per que es d’estranya la política; en total he fet en aquesta legislatura quatre iniciatives (una proposta oral a la Comissió d’Assumptes Institucionals el 10 d’octubre de 2007, una carta adreçada a la Consellera el dia 11 d’octubre, una proposta de resolució el 8 de novembre i una esmena a una moció de seguretat ciutadana el passat 17 de març de 2008) per intentar que un lloc com Formentera, on es més necessari que a altres indrets, es comenci la implantació de la policia autonòmica. A aquesta illa no hi ha policia nacional, hi ha dèficit perpetu de guàrdia civil i la policia local està baix mínims.

Crec sincerament que els efectes (positius estic segur) de la seva implantació serien immediats i tot d’una es podria perfeccionar el seu funcionament i seguidament implantar la policia per les altres Illes.

Idò bé, les quatre iniciatives presentades es van rebutjar i immediatament després del quart rebuig, el passat 7 d’abril i com que la idea, estic convençut que era bona, la Conselleria va anunciar a Formentera que la implantació de la policia autonòmica començaria per la nostra illa.

Realment ho agraeixó, però al tanto, aquesta implantació no serà mitjançant el pla pilot d’en Pep Mayans, serà amb una implantació diferent com va voler remarcar la Consellera, suposo que per marcar distàncies.

Per això que importa! El que realment importa i el que realment vol la gent es que hi hagi policia al carrer i que hi hagi i es respiri la sensació de seguretat pels residents i pels qui ens visiten.

Estic segur que la gent es dona compte de les situacions esperpèntiques que solen fer els polítics, però lo més important es que, encara que no sapiguem quan, tindrem policia autonòmica en primer lloc a Formentera i es igual si la foto sa la fan uns o els altres. Formentera ha d’anar sempre progressant per damunt dels colors polítics i estic segur que així serà.

Proposició no de llei que he registrat per ajudar al polígon industrial de Formentera

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Un dels objectius de l’IDI, empresa pública del Govern de les Illes Balears, es la promoció de sòl industrial, amb col·laboració amb altres entitats, organismes i Administracions, fomentant el
desplaçament a zones industrials d’aquelles empreses que les seves característiques impedeixen continuar o instal·lar-se a l’interior del casc urbà i facilitant als nous i joves empresaris locals l’obtenció de sòl industrial a un preu ajustat a les seves necessitats.

En la passada legislatura es van començar nombroses actuacions a les illes de Menorca, Mallorca i Eivissa per posar al mercat naus modulars a preus assequibles pels empresaris locals que podien així continuar amb la seva activitat econòmica fora del nucli urbà.

A Formentera no es va poder portar endavant cap iniciativa al respecte per les particularitats de l’illa que feien molt difícil trobar sòl industrial disponible a l’únic polígon industrial que es disposa a Formentera.

En la present legislatura la junta de compensació del polígon de Formentera i el Consell de Formentera han arribat a un acord segons el qual el Consell podrà disposar d’uns terrenys o altres compensacions en el polígon industrial de l’illa.

Per tots aquestos motius, el Grup Parlamentari Mixt, presenta la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI:

- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears i a la seva empresa pública, IDI, perquè ajudin econòmica i tècnicament a la Junta de compensació del polígon industrial de Formentera i al propi Consell per iniciar les actuacions que siguin necessàries en el polígon industrial de Formentera.

Carta adreçada al Sr. Celestí Alomar, cap de la demarcació de costes de Balears

En aquesta nova legislatura nacional que acaba de començar en la que coincidim vostè com a cap de la demarcació de costes a les Illes Balears i jo com a diputat per Formentera al Parlament de les Illes Balears, seran algunes les vegades que la nostra activitat política es creuarà i per aquest motiu crec que es la nostra obligació començar la nostra feina amb la màxima cooperació i cordialitat.

En aquestos 4 anys s’han de resoldre molts de temes de Formentera que passen directament per les seves mans i tots son importants per la nostra gent, però sense dubte ni ha un parell que són de vital importància. Un d’ells es la recerca d’una solució definitiva per als afectats per la delimitació de la costa efectuada pel Ministeri de Medi Ambient, i una altre que afecta també molt directament a molts de formenterers es la normativa de costes que perjudica als concessionaris dels quioscos de platja.

Per poder parlar d’aquestos temes i de les demés àrees que vostè gestiona voldria demanar-li una cita per poder analitzar conjuntament l’efecte que en el desenvolupament de les seves competències poden tenir les seves accions sobre l’illa de Formentera i els seus ciutadans.

No voldria acabar aquesta carta sense oferir-li la meva absoluta col·laboració per poder treballar els propers anys de forma conjunta pel bé comú dels ciutadans i ciutadanes de Formentera.

Carta enviada al President del Consell per donar-li el meu recolzament en la negociació de les inversions estatals a Formentera

Honorable Sr.


En la passada legislatura el Parlament de les Illes Balears va aprovar la reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i com molt be sap es va introduir una disposició transitòria en la que es demanava una inversió de l’Estat a les Illes Balears de 2.500 milions d’euros fins a l’any 2014.

Aquest acord no precisava quina quantitat aniria destinada a cada illa de la nostra comunitat i per aquest motiu s’està negociant aquest punt en la conferència de presidents de consells insulars que es celebra de forma conjunta amb el president del Govern Balear i a la que vostè assisteix com a president del Consell de Formentera.

Aquestos dies he vist a la premsa que segons consta a la proposta inicial de finançament la quantitat destinada a Formentera es de 5 milions, es a dir, el 0,17% de la quantitat destinada al conjunt de les Illes Balears.

Sense dubte aquesta es una xifra ridícula si es compara amb el que rebrà l’illa de Mallorca i per aquest motiu li vull donar tot el meu recolzament en aquesta negociació perquè amb la col·laboració de tots la nostra illa i la nostra postura sortirà reforçada.

Per aquest motiu, com a diputat del Parlament que a més va participar en la redacció del nostre Estatut d’Autonomia i va ser ponent del mateix, faré tota una sèrie d’iniciatives parlamentàries per posar de manifest la insuficient partida econòmica que rebrà Formentera.

Seria vital per aquesta tasca en el Parlament que em fes arribar la proposta inicial de finançament per a Formentera així com la nova proposta que ha fet el Consell de Formentera que justifica l’augment de la partida inicial de 5 a 90 milions d’euros.

Atentament,
Josep M. Mayans i Serra
Diputat per Formentera

Proposició no de llei sobre la regulació de la pesca submarina a Formentera

En la darrer legislatura des del Consell Insular d’Eivissa i Formentera es va començar una tasca molt important per arribar a un consens entre l’administració insular, les associacions de pesca submarina i les confraries de pescadors per regular la pesca submarina a les aigües d’Eivissa i Formentera.

En el 2007 el principi d’acord al que van arribar els principals actors de les pitiüses en aquesta matèria es va enviar a la Conselleria d’Agricultura i Pesca sense que fins ara s’hagi publicat l’ordre per regular la pesca submarina.

Tots hem de ser conscients que qualsevol tipus de pesca sense cap tipus de regulació ni control pot afectar de forma molt greu el nostre ecosistema submarí.


Per tots aquestos motius, el Grup Parlamentari Mixt, presenta la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI:

- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a finalitzar urgentment la regulació de la pesca submarina a Formentera amb el consens del Consell de Formentera, la confraria de pescadors de Formentera i les associacions de pesca submarina i de pesca esportiva.

Proposició presentada al Parlament per a la creació de la cooperativa agrícola i ramadera de Formentera

La millor promoció turística que pot fer l’illa de Formentera es mitjançant el manteniment i la recuperació de la nostra agricultura, fet que hauria de permetre recuperar els nostres camps i paisatges a l’hora que potenciava una indústria autòctona complementària al turisme, gran motor de la nostra economia.

En la passada legislatura des de les diferents administracions es van donar diverses passes per iniciar aquesta política a Formentera i es van impulsar mesures per afavorir aquesta aposta. Així ho demostra la posada en marxa de l’escorxador municipal, la creació dels segells “Carn de Formentera” i “Vi de la terra”, el projecte per aprofitar les aigües residuals pel rec, i el suport econòmic a l’Associació de Ramaders de Formentera per contractar a una veterinària, comprar un cotxe o per ajudar a comprar un terreny on ubicar la futura cooperativa.

Tot aquest esforç econòmic de les administracions s’ha fet gràcies sobretot a la empenta d’un grup de ramaders de l’illa que vol tornar a crear, després d’anys d’inactivitat, la cooperativa agrícola i ramadera de Formentera.


Per tots aquestos motius, el Grup Parlamentari Mixt, presenta la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI:

- El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a que mitjançant una ajuda extraordinària o un conveni puntual es recolzi econòmicament i tècnicament al Consell de Formentera per a la implantació i refundació de la cooperativa agrícola i ramadera de Formentera.

Pilones para señalizar la reserva marina de Es Freus

Pep Mayans ha solicitado en una pregunta oral en el Parlament al Govern Balear que sustituya la desafortunada forma de señalizar la reserva marina de Es Freus, ya que los pilones de casi 6 metros instalados por el Govern están junto a la torre de defensa de sa Punta de Sa Gavina en pleno parque natural.
El Conseller de Medi Ambient del Govern ha reconocido que esta forma de señalización es agresiva y causa impacto sobre el paisaje y se comprometió a estudiar una nueva forma de señalización conjuntamente con la Conselleria de Agricultura y Pesca.

Datos encuesta 1r trimestre 2008

Una nueva escuela en San Fernando
4
La ampliación del puerto de La Sabina
6
Una residencia para nuestros mayores
3
La cooperativa agrícola
3
El mercado payés y artesanal
1

Televisión Digital Terrestre (TDT)

El diputado por Formentera, Pep Mayans, ha registrado en el Parlament de les Illes Balears dos nuevas preguntas escritas dirigidas al Govern de les Illes Balears para conocer de primera mano información sobre cuestiones que afectan a la isla de Formentera y que deberán ser contestadas en un plazo de 20 días por la Conselleria de Economía, Hacienda e Innovación.
Pep Mayans de la Agrupación Independiente Popular de Formentera (AIPF) e integrado en el grupo parlamentario mixto del Parlament Balear sigue así con la función de control al ejecutivo balear.
El diputado por Formentera se dirige a la citada Conselleria ya que pasados más de 6 meses desde la primera pregunta que hizo al Govern sobre los problemas de recepción de la señal de la TDT en Formentera siguen sin solucionarse estos mismos problemas, a pesar de que obtuvo como respuesta por escrito que se solucionarían todos los problemas en la recepción de la señal mediante los ajustes técnicos que fuesen necesarios.
Este hecho debe solucionarse con rapidez sobretodo si se tiene en cuenta que según se ha publicado en los medios de comunicación el cambio de la señal de la televisión analógica a la Televisión Digital Terrestre (TDT) se producirá el 30 de junio de 2009 por lo que ya solo queda poco más de un año para que el actual sistema deje de funcionar y quien no reciba la señal de la TDT correctamente no podrá ver la televisión debido al apagón analógico que se producirá en esa fecha.
Pep Mayans ha solicitado además que la Conselleria haga las gestiones necesarias para que los ciudadanos de Formentera puedan recibir la señal en su receptor de TDT de diversas televisiones autonómicas como pueden ser la televisión pública catalana TV3 o la valenciana Canal9 que actualmente ya se reciben en la señal analógica.
El diputado por Formentera realiza estas peticiones por las diversas sugerencias que los ciudadanos de la isla le hacen llegar sobre este tema, ya sea personalmente, a través de su correo electrónico aipfformentera@gmail.com o de su página web www.pepmayans.com.