Gràcies, presidenta, senyores diputades, senyors diputats. Jo crec, Sr. Conseller, o el govern en general, al qual em dirigesc, que la idea és bona o almenys la intenció. Però neix incompleta, neix un poc coixa i sectorial, i explicaré per què. Evidentment tots sabem que el turisme és el motor de l’economia, però aquest motor va dins un vehicle -diguem-ho així- que és Balears i que és el xassís, i el que es veu a primera vista és el paisatge, el medi natural, i jo crec que és important valorar qui manté aquest paisatge, que són la majoria de les vegades els pagesos o la gent que treballa i viu al nostre àmbit
rural i al nostre camp. És impossible expressar o preguntar en pocs minuts les coses que m’agradaria aclarir; jo crec que són tantes que espero que en la tramitació parlamentària es puguin proposar totes.
Només faré en aquesta intervenció una síntesi dels temes més importants i sobretot a nivell tècnic. El conseller ha fet una exposició molt general del decret, evidentment no ha entrat a nivell tècnic, jo sí que ho faré, i començaré per un punt important. A quin tipus d’allotjament o establiment turístic està
dirigit? Només està dirigit a hotels i apartaments o també se’n podran beneficiar agroturismes, habitatges turístics o també habitatges que recentment han obtingut l’acreditació d’ús turístic, que han fet molt d’esforç per aconseguir-ho? I si algun d’aquests establiments anomenats està a sòl rústic -que hi solen
estar tots els que he anomenat en darrer lloc- podran acollir-se també als avantatges d’aquest decret o futura llei? Podran també ampliar un 10% les seves instalAlacions? Jo crec que són temes importants. I ara vull fer una reflexió: si estan a sòl rústic, Sr. Conseller, no podran obtenir el certificat municipal d’ús turístic de la parcelAla, que és un dels requisits. Sembla un requisit més, però pot ser que anulAli moltes, moltes solAlicituds, moltes. Què passarà en aquests casos?, hi ha alguna espècie d’indult o com es vulgui anomenar? Hi ha illes on l’oferta turística no està concentrada, com a Mallorca, en llocs concrets, està més dispersa; d’aquí ve part del seu atractiu. Un altre tema: què passarà si l’activitat turística està dins l’àmbit de protecció de Costes o fins i tot dins domini públic? Podrà aquest hotel, per exemple, ampliar i modernitzar les seves instalAlacions i superar un 10% els seus paràmetres urbanístics? Ho han consultat amb Costes, tot això?, perquè a mi m’agradaria saber, si han contestat, aprofitar aquesta contestació
per a altres coses, i vostè sap perfectament a què em referesc. Això que plantej són casos radicalment reals, que existeixen a cada una de les Illes, no només a les petites, també a les grans. Tema terminis. Respecte de la reducció dels terminis administratius és evident que és una idea bona, esper que no
sigui una utopia, esper que sigui realment una idea bona. Però m’agradaria que haguessin escoltat l’opinió al respecte d’alguns agricultors o ramaders respecte a la tramitació de les subvencions i sobretot del seu pagament. Crec que no els puc descriure en aquesta tribuna el que em varen comentar. A la legislatura passada es va fer una llei d’avaluació d’impacte ambiental molt important i molt consensuada. En quatre línies de l’article 8 es poden reduir a la meitat tots els tràmits ambientals, jo crec que això és realment espectacular! Esper que no redundi en cap incompliment. Un altre tema, del tema de la declaració responsable també vull parlar-ne una mica. Què passa si hi ha algun accident dins la instalAlació hotelera mentre es treballa sota el paraigües d’aquesta declaració responsable i encara no s’ha passat la comprovació posterior que vostè marca a l’article 11? S’ha fet alguna consulta amb alguna empresa d’assegurances o alguna administració relacionada? Aquests són temes reals, són temes que poden succeir i llavors és quan vénen els problemes. I una extrapolació evident i relacionada amb el tema que havia tractat abans. Per què no aplicam la declaració responsable al pagament d’algunes subvencions de caire
autonòmic, per exemple a sectors com l’agricultura o el comerç? Moltes vegades algunes inversions no es poden fer perquè s’han d’avançar partides econòmiques o algun fabrikant necessita paga i senyal, per exemple. Aquí no hi ha més perill que el tema de les assegurances tractat abans, crec que és un
tema importantíssim. Del tema de la legalizació de places, encara que el decret estigui vigent, no és efectiu en absolut. Falta tota la infraestructura informativa i administrativa a cada administració competent en turisme. Per exemple falten les oficines d’informació, l’article 18 que posa el decret. Ara mateix algunes conselleries no tenen aquesta oficina muntada perquè la gent pugui anar allà a tramitar i a informar-se de com funciona aquest decret. I referent a aquest tema, Sr. Conseller, no sé si
s’ha adonat de la responsabilitat urbanística afegida que tendran les conselleries de Turisme. Hauran de decidir quines inversions es faran sota el decret o la futura llei i quines no. Per tant, hauran de decidir quines inversions desterren de la tramitació normal i quines passen al cel de la tramitació urgent. Això és
importantíssim. Parlant de places, una de les poques formes d’augmentar de
categoria els hotels serà reduint aquestes places i li explicaré per què. Si no és pot augmentar en alçada, més que en alguns casos excepcionals i s’han de mantenir les reculades i les alineacions, poques formes queden d’augmentar aquesta categoria més que reduint les places. El Govern sap perfectament que les places van en funció de molts de serveis de les dimensions de les habitacions. Jo quan faci les esmenes pertinents, en faré algunes, també en faré algunes en el sentit de modificar la Llei 4/2008, és un tema important. Veig que no és intocable i que es poden fer rectificacions, com fa la disposició addicional vuitena. Hauran d’explicar molt bé per què a la Llei 4/2008 posaren que segons 50 metres de protecció de costes a Formentera i els 250 a Eivissa no computessin. Allà també hi ha empreses turístiques i molts d’hotels que necessiten ajuda i no necessiten més problemes. Faré esmenes en el sentit de modificar aquesta llei i tornar a la Llei 11/2005, on se permetia computar aquestes dues franges de superfície que li he explicat. Si no s’accepta aquesta esmena particular, s’hauran de donar les explicacions
corresponents. Del tema de les embotelladores d’aigua ja en parlarem. Per tant, és un tema que deix per al debat quan es tramiti com a llei. No vull acabar sense dir un parell de coses crec que curioses. Jo no vull ni imaginar si la futura llei l’hagués feta un partit polític que no fos cap dels que conformen actualment el
pacte. Només en alguns dels articles, no tots, que s’hagués pogut fer oposició jo crec que més d’un any seguit. Amb tot això vull dir, membres del Govern en general, que sembla que el decret s’ha fet amb criteris de pacte polític i no amb criteris tècnics i pensant en la seva aplicació pràctica i sobretot fàcil.
Aquesta sensació és compartida per molts de tècnics del sector que he consultat. Jo crec que si és urgent, vostè ho ha explicat ara mateix, ha de ser fàcil d’aplicar i efectiu. Em sembla que perquè pugui ser així, necessitarà moltes modificacions i no només estètiques, sinó també de quiròfan.
Gràcies.
viernes, 27 de febrero de 2009
martes, 24 de febrero de 2009
viernes, 13 de febrero de 2009
Discurs a la Proposició no de llei sobre la qüestió de confiança
Gràcies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats. Com tots sabem, la iniciativa per dur al Parlament una qüestió de confiança, i com bé s’ha expressat aquí, pertoca al Molt Honorable President de la nostra comunitat, per aquest motiu, supòs, el Partit Popular ha presentat una proposició no de llei en
aquest sentit, en el de demanar-li al nostre president que assumeixi la iniciativa en aquests moments de constants convulsions econòmiques, socials i polítiques. Evidentment, cada partit és lliure dins la feina parlamentària de presentar les iniciatives que cregui convenient i, si són admeses per la Mesa
d’aquest Parlament, seran debatudes, i jo crec que no hi ha res més simple i senzill que això, per tant és igual de legítima que qualsevol altra que hem debatut en aquest Parlament. Aquest govern que, en l’actualitat, es va formar gràcies a una majoria parlamentària i gràcies a un pacte de govern que ara
mateix es pot qüestionar o, com a mínim, no té res a veure amb la situació que existia a l’any 2007. Tots sabem perfectament que si ara s’hagués de formar un nou govern la situació no seria la mateixa, hi ha un dels grups que li va donar suport, el Grup d’Unió Mallorquina, es troba avui en una situació parlamentària
complicada i totalment diferent a la del 2007; hi ha un nou president i el grup parlamentari ja no existeix
parlamentàriament parlant, ja que ha quedat dissolt dins el Grup Parlamentari Mixt. És aquest el major o un dels majors problemes que ens trobem avui dia, ja que el Govern segueix a cada cesio parlamentària pactant prèviament totes les qüestions amb un diputat concret del Grup Mixt, i després a la cesio parlamentària accepta el seu vot per tal d’aplicar la majoria a les votacions. He de dir una cosa, que és també una veritat inqüestionable, això és totalment legítim, aritmèticament parlant.
Com diu la proposició no de llei, l’actual situació de crisi econòmica fa més imprescindible que mai un govern fort i una majoria parlamentària neta, transparent i sobretot que vagi tot i tota en una sola direcció. Són constants, i no entraré en detall, en tots els que són, ni en cada d’ells, perquè avui no és el dia, el
punt de fricció entre els diferents grups parlamentaris que donen suport al Govern, en temes tan importants com la llei del sòl, la reforma del port d’Eivissa, Son Espases, i ho han comprovat
novament i darrerament en el recent decret per impulsar la inversió i la millora turística a les Illes Balears.
Senyors diputats, crec que hem de ser seriosos, si un decret llei s’aprova és perquè hi ha una situació d’urgència, no pot ser que la seva negociació sigui un continu estira i arronsa davant els ciutadans, perquè això, al final, dóna la raó als ciutadans que pensen que l’actual pacte de govern no és més que un grup de
partits, cada un amb uns interessos i llastat amb un inconvenient important, com ja li vaig dir al Sr. President fa temps, qualsevol decisió, per petita que sigui, s’ha de negociar, legítim també, cent per cent per suposat. Però sense cap llast un pot anar més aviat, jo crec que ara és necessari prendre decisions molt aviat. Crec honestament que si el president se sotmetés a una qüestió de confiança no tendria cap problema per superar-la, ho crec sincerament. Però a aquestes alçades de la legislatura,
també crec que no en té cap ganes, i esper que llavors llegeixi el Diari de Sessions, no té cap gana de passar per aquest tràmit. I sobretot, del que no té ganes és de seure’s a negociar el vot favorable amb els partits que donen suport al Govern, principalment amb un d’ells, jo crec que és per les possibles i
més que probables contraprestacions que li demanarien, res més lluny d’això. Però com que sé que són gent seriosa, com sé que la majoria de vostès són gent treballador, com sé que volen el progrés de les nostres illes, com qualsevol altre diputat d’aquest Parlament, en el qual m’incloc, no crec que suposi la necesaria transparència democràtica que exigeix una qüestió de confianza dins aquest Parlament.
aquest sentit, en el de demanar-li al nostre president que assumeixi la iniciativa en aquests moments de constants convulsions econòmiques, socials i polítiques. Evidentment, cada partit és lliure dins la feina parlamentària de presentar les iniciatives que cregui convenient i, si són admeses per la Mesa
d’aquest Parlament, seran debatudes, i jo crec que no hi ha res més simple i senzill que això, per tant és igual de legítima que qualsevol altra que hem debatut en aquest Parlament. Aquest govern que, en l’actualitat, es va formar gràcies a una majoria parlamentària i gràcies a un pacte de govern que ara
mateix es pot qüestionar o, com a mínim, no té res a veure amb la situació que existia a l’any 2007. Tots sabem perfectament que si ara s’hagués de formar un nou govern la situació no seria la mateixa, hi ha un dels grups que li va donar suport, el Grup d’Unió Mallorquina, es troba avui en una situació parlamentària
complicada i totalment diferent a la del 2007; hi ha un nou president i el grup parlamentari ja no existeix
parlamentàriament parlant, ja que ha quedat dissolt dins el Grup Parlamentari Mixt. És aquest el major o un dels majors problemes que ens trobem avui dia, ja que el Govern segueix a cada cesio parlamentària pactant prèviament totes les qüestions amb un diputat concret del Grup Mixt, i després a la cesio parlamentària accepta el seu vot per tal d’aplicar la majoria a les votacions. He de dir una cosa, que és també una veritat inqüestionable, això és totalment legítim, aritmèticament parlant.
Com diu la proposició no de llei, l’actual situació de crisi econòmica fa més imprescindible que mai un govern fort i una majoria parlamentària neta, transparent i sobretot que vagi tot i tota en una sola direcció. Són constants, i no entraré en detall, en tots els que són, ni en cada d’ells, perquè avui no és el dia, el
punt de fricció entre els diferents grups parlamentaris que donen suport al Govern, en temes tan importants com la llei del sòl, la reforma del port d’Eivissa, Son Espases, i ho han comprovat
novament i darrerament en el recent decret per impulsar la inversió i la millora turística a les Illes Balears.
Senyors diputats, crec que hem de ser seriosos, si un decret llei s’aprova és perquè hi ha una situació d’urgència, no pot ser que la seva negociació sigui un continu estira i arronsa davant els ciutadans, perquè això, al final, dóna la raó als ciutadans que pensen que l’actual pacte de govern no és més que un grup de
partits, cada un amb uns interessos i llastat amb un inconvenient important, com ja li vaig dir al Sr. President fa temps, qualsevol decisió, per petita que sigui, s’ha de negociar, legítim també, cent per cent per suposat. Però sense cap llast un pot anar més aviat, jo crec que ara és necessari prendre decisions molt aviat. Crec honestament que si el president se sotmetés a una qüestió de confiança no tendria cap problema per superar-la, ho crec sincerament. Però a aquestes alçades de la legislatura,
també crec que no en té cap ganes, i esper que llavors llegeixi el Diari de Sessions, no té cap gana de passar per aquest tràmit. I sobretot, del que no té ganes és de seure’s a negociar el vot favorable amb els partits que donen suport al Govern, principalment amb un d’ells, jo crec que és per les possibles i
més que probables contraprestacions que li demanarien, res més lluny d’això. Però com que sé que són gent seriosa, com sé que la majoria de vostès són gent treballador, com sé que volen el progrés de les nostres illes, com qualsevol altre diputat d’aquest Parlament, en el qual m’incloc, no crec que suposi la necesaria transparència democràtica que exigeix una qüestió de confianza dins aquest Parlament.
miércoles, 4 de febrero de 2009
El Parlament aprueba por unanimidad la proposición no de ley del diputado por Formentera para construir urgentemente el cuartel del Guardia Civil
El diputado de Formentera por la AIPF (Agrupación Independiente Popular de Formentera), integrado en el grupo parlamentario mixto, Pep Mayans, ha defendido hoy en la Comisión de Asuntos Institucionales del Parlament una proposición no de ley presentada el pasado mes de septiembre en la que se insta al Ministerio de Interior a construir urgentemente y sin más demoras el Cuartel de la Guardia Civil de Formentera.La proposición no de ley incide en la urgencia y en que no haya más demoras debido a que no se han cumplido las últimas previsiones del Ministerio que afirmaban que las obras se iniciarían a finales del 2008.
La iniciativa del diputado ha contado con el respaldo unánime de todos los grupos parlamentarios (PP, PSOE, BLOC y del resto de partidos integrados en el grupo mixto) y en el debate se han aportado datos en los que se explicaba que el Ministerio a través de los servicios habilitados (SEGIPSA, empresa adjudicataria de la redacción del proyecto) esta procediendo a la revisión final del proyecto de ejecución.
Según datos oficiales en la actualidad no hay fecha prevista para el inicio de las obras del Cuartel, pero se duda que sea antes del verano de 2009. El proyecto esta pendiente de supervisión por parte de la Oficina Técnica del Ministerio del Interior y posteriormente será remitido al servicio de contratación para su licitación.
El presupuesto del proyecto según datos oficiales será de 3.783.970,48€ y el plazo de ejecución de 18 meses.
El presupuesto incluye, además de las instalaciones específicas para funciones propias de la Guardia Civil, viviendas para los agentes, tanto si vienen a Formentera a desarrollar su función sin compañía o en familia.
Toda esta instalación se encuadra en el terreno que cedió para la ejecución del Cuartel el anterior Ayuntamiento de Formentera, ubicado al lado del antiguo centro sanitario.
Además la parcela cedida ya dispone de todas las infraestructuras necesarias para el funcionamiento del edificio (agua, saneamiento y accesos).
Pep Mayans desea que todas las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado que se desplazan a Formentera a trabajar tengan las mejores condiciones laborales y de convivencia para que la isla se convierta en un destino atractivo para el ejercicio de su labor y haya una cierta estabilidad en los funcionarios desplazados a Formentera.
Todo ello según el diputado por Formentera redundará en una mejor situación y se aumentará la sensación de seguridad a todos los niveles, tanto para los formenterers como para los turistas que nos visitan.
lunes, 29 de diciembre de 2008
El diputado por Formentera apoya la moción presentada por todos los partidos de Ibiza para la creación de una Oficina Delegada de Extranjería
Para Pep Mayans esta infraestructura mejoraría la atención y el servicio que reciben en la actualidad los inmigrantes residentes en Formentera
El diputado por Formentera, Pep Mayans, adscrito en el Grupo parlamentario mixto del Parlament de les Illes Balears apoya la petición de los partidos de Ibiza, PSOE-ExC y PP, que solicitan la creación de una oficina delegada de extranjería en la mayor de las pitiüsas.
Esta oficina permitiría una mejor atención a los residentes extranjeros en Formentera que en la actualidad deben desplazarse a Ibiza para realizar todos sus trámites sufriendo en muchas ocasiones una deficitaria atención por parte de los ya saturados servicios que ofrece la comisaría de la Policía Nacional y la Dirección Insular de la Administración del Estado.
Durante el pasado verano el diputado por Formentera ya se reunió con la Directora Insular, Sofia Herranz, y una de las peticiones del diputado por Formentera fue que se tratasase correctamente y se tuviese el máximo interés para solucionar las peticiones de los inmigrantes que se deben desplazar a Ibiza desde Formentera para realizar diversas gestiones como el permiso de residencia, el arraigo o la reagrupación familiar, ya que estos obligatorios desplazamientos conllevan para ellos un gasto extra, ya que no pueden acceder a los descuentos de residente y además pierden incluso días completos de trabajo para realizar cualquiera de estos trámites en la Comisaría de la Policía Nacional de Ibiza o en la propia Dirección Insular del Estado ubicada en la Casa del Mar.
Para respaldar esta posición unánime de los partidos políticos de Ibiza el diputado por Formentera va a presentar una proposición no de ley en el Parlament para su debate en el próximo periodo de sesiones que se iniciará en febrero en la que instará al Govierno Central a que cree una Oficina Delegada de Extranjeria en Ibiza que unifique los servicios de extranjeria de Ibiza y que de un mejor servicio a todas las personas inmigradas con una suficiente dotación de personal formado para atender la nueva realidad social de nuestras islas que cuentan con alrededor de un 25% y un 30% de personas extranjeras en Ibiza y Formentera respectivamente.
Pep Mayans espera recibir en el Parlament la misma unanimidad para la aprobación de esta propuesta como la conseguida por el Consell de Ibiza.
El diputado por Formentera lamenta además que el Govern Balear no cumpla con la promesa
realizada al colectivo de inmigrantes de Formentera en la que les prometía completar la subvención por el trayecto de barca de Formentera-Ibiza-Formentera hasta llegar al 50% del precio del billete a partir del 1 de enero de 2009.
El diputado por Formentera, Pep Mayans, adscrito en el Grupo parlamentario mixto del Parlament de les Illes Balears apoya la petición de los partidos de Ibiza, PSOE-ExC y PP, que solicitan la creación de una oficina delegada de extranjería en la mayor de las pitiüsas.
Esta oficina permitiría una mejor atención a los residentes extranjeros en Formentera que en la actualidad deben desplazarse a Ibiza para realizar todos sus trámites sufriendo en muchas ocasiones una deficitaria atención por parte de los ya saturados servicios que ofrece la comisaría de la Policía Nacional y la Dirección Insular de la Administración del Estado.
Durante el pasado verano el diputado por Formentera ya se reunió con la Directora Insular, Sofia Herranz, y una de las peticiones del diputado por Formentera fue que se tratasase correctamente y se tuviese el máximo interés para solucionar las peticiones de los inmigrantes que se deben desplazar a Ibiza desde Formentera para realizar diversas gestiones como el permiso de residencia, el arraigo o la reagrupación familiar, ya que estos obligatorios desplazamientos conllevan para ellos un gasto extra, ya que no pueden acceder a los descuentos de residente y además pierden incluso días completos de trabajo para realizar cualquiera de estos trámites en la Comisaría de la Policía Nacional de Ibiza o en la propia Dirección Insular del Estado ubicada en la Casa del Mar.
Para respaldar esta posición unánime de los partidos políticos de Ibiza el diputado por Formentera va a presentar una proposición no de ley en el Parlament para su debate en el próximo periodo de sesiones que se iniciará en febrero en la que instará al Govierno Central a que cree una Oficina Delegada de Extranjeria en Ibiza que unifique los servicios de extranjeria de Ibiza y que de un mejor servicio a todas las personas inmigradas con una suficiente dotación de personal formado para atender la nueva realidad social de nuestras islas que cuentan con alrededor de un 25% y un 30% de personas extranjeras en Ibiza y Formentera respectivamente.
Pep Mayans espera recibir en el Parlament la misma unanimidad para la aprobación de esta propuesta como la conseguida por el Consell de Ibiza.
El diputado por Formentera lamenta además que el Govern Balear no cumpla con la promesa
realizada al colectivo de inmigrantes de Formentera en la que les prometía completar la subvención por el trayecto de barca de Formentera-Ibiza-Formentera hasta llegar al 50% del precio del billete a partir del 1 de enero de 2009.
jueves, 18 de diciembre de 2008
Esmenes als PGCAIB per a l'any 2009 presentades i aprovades
CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA
Import sol·licitat: 300.000€ Import aprovat: 300.000€
Import sol·licitat: 300.000€ Import aprovat: 125.000€
Import sol·licitat: 200.000€ Import aprovat: 75.000€
Import sol·licitat: 3.000.000€ Import aprovat: 1.000.000€
Import sol·licitat: 70.000€ Import aprovat: 70.000€
martes, 16 de diciembre de 2008
viernes, 12 de diciembre de 2008
Defensa de les esmenes de Medi Ambient en Comissió
Per a la defensa de les esmenes d’aquesta secció, les aniré explicant per grups i el primer grup que defensaré és un grup un poc general de residus i gestió
d’aquests residus, quatres esmenes, algunes a nivell general, altres més concretes. La primera de totes fa referència a l’inici de la construcció, ja que es disposa dels terrenys i és l’única illa que no disposa ara mateix de cap servei autoritzat per a reciclatge i donada de baixa de vehicles i la seva descontaminació. És important, ara mateix es fa amb un conveni amb empreses d’Eivissa i aquesta situació, evidentment, soluciona un tema, però no pot ser una solució definitiva. Per tant, es planteja la constitució d’aquest centre i es determina un pressupost de 600.000 euros que evidentment és ajustable o negociable en funció de si s’ha fet ja algun estudi respecte a aquest tema. Es pot ajustar el pressupost que pos a l’esmena. Altres temes de residus són el seu transport i la gestió a Eivissa, de l’abocador de Formentera, i el compliment mitjançant un conveni del Pla director de residus d’Eivissa i Formentera. En el primer dels casos, és sabut per tots i no em cansaré de repetir-ho, el tema del cost, de la gestió i del transport d’aquests residus a Eivissa. Hi ha altres comunitats, (...) estatals on el Ministeri de Medi Ambient a part de l’ajuda ministerial que cada any es convoca, a part d’aquesta ajuda, tenen convenis específics per complementar aquesta ajuda ministerial de transport pur i dur i que fan que el transport i la gestió els surtin pràcticament gratuïts. És al que aspira també l’illa de Formentera. I en el cas del conveni de residus simplement és complir el Pla director de residus mitjançant un conveni i que el Govern balear aporti la dotació que aquest conveni marca, o aquest pla director de residus, perdó, marca, que és el 30% del cost o del pressupost que no paga Europa a Eivissa i el 40% a Formentera. Tots els cànons -això també ho vull repetir- que ara mateix s’estan cobrant a tots els municipis d’Eivissa i Formentera estan calculats en funció que aquestes quantitats es compleixin. I un darrer tema de residus, el tema del (...) de residus perillosos. S’ha fet alguna iniciativa en el Consell d’Eivissa, l’extingit Consell d’Eivissa i Formentera, però ara mateix a nivell de Balears no hi ha cap pla director d’aquests residus perillosos que reguli la seva gestió, la seva recollida i sobretot la seva posterior reutilització. Per tant es demana que es faci un
pla director de residus perillosos a nivell de tot Balears. Un segon tema o un segon bloc és el tema de la caça, dels vedats de caça. Es demana la transferència als consells, a tots els consells, de la competència en caça. Crec que tots els consells en major o menor mesura estan preparats per assumir aquesta competència. Es posa una xifra inicial, evidentment negociable i ampliable. I un altre tema quant als vedats és el seu manteniment i la seva ajuda per complir la seva funció social en el tema del manteniment dels espais lliures on es desenvolupen aquestes actuacions. Un tercer bloc és el tema del parc natural. Hi ha algunes esmenes referents a aquest tema. Es demana que es compleixi per part del ministeri l’execució del conveni que es va firmar el
2005 per recuperar circuit hídric; es demana també que es destini una quantitat a millorar la zona de Can Marroig, bastant degradada últimament i que es millori el mobiliari i que es reposi la part que s’ha espanyat. Es demana també transport elèctric dins el parc, evidentment també puc assumir que es faci a altres parcs naturals i que també s’implanti el transport elèctric que, amb algunes deficiències, funciona a l’illa de Formentera. I també que es recuperi el tren saliner; aquesta esmena també la vaig presentar l’any passat i enguany també està consensuada amb el Consell de Formentera, que seria una bona iniciativa per complementar el tema del bus elèctric que hi ha dins el parc. I un darrer tema, que ho mana el Pla rector d’usos i gestió, que és un article del Pla rector d’usos i gestió, és el tema dels fondeigs a s’Estany des Peix; sé que s’ha fet feina en aquest aspecte però no s’arriba a concretar res, i és un tema que afecta pràcticament
al cent per cent de l’illa perquè qui més qui menys té una barca fondejada en aquest indret tan especial. Un altre tema, i també és ampliable i no circumscrit a cap illa en particular, és el tema de l’oferta complementària a les platges, o sigui els quioscos de platja. Es demana que s’habiliti una partida per ajudar a aquesta gent a mantenir l’oferta durant la temporada mitja i la temporada baixa, com ja es fa a l’illa menor de les Pitiüses, però que es pot ampliar a altres illes perquè dóna un atractiu més a l’hivern i temporada mitja en aquestes platges. Per tant ajudar aquesta gent que vol oferir aquest servei en temporada mitja i baixa perquè ho pugui fer dignament. I una darrera esmena, que no per ser la darrera és la menys important... Bé, abans me n’he deixada una, que és el tema d’incendis forestals; es demana també a una esmena que es
destinin 400.000 euros per part de l’IBANAT perquè complementi els serveis que ells tenen ara a Formentera amb una tanqueta, és l’única illa ara mateix que no té cap vehicle tot terreny per accedir a zones complicades quan hi ha un incendi forestal. I ara sí, la darrera esmena i no la menys important és recollir un poc el guant d’una proposta de resolució que es va aprovar en el plenari, presentada per Eivissa pel Canvi, on es demanava que s’implementàs o s’habilitàs un sistema d’ajudes a propietaris de terrenys dins Xarxa Natura 2000 o dins zones protegides; jo he posat aquí una partida que crec recordar que és de 2 milions d’euros, evidentment per afectar tot Balears perquè a tot Balears hi ha terrenys que estan dins Xarxa Natura 2000, però si es vol ampliar es pot ampliar sense cap problema.
d’aquests residus, quatres esmenes, algunes a nivell general, altres més concretes. La primera de totes fa referència a l’inici de la construcció, ja que es disposa dels terrenys i és l’única illa que no disposa ara mateix de cap servei autoritzat per a reciclatge i donada de baixa de vehicles i la seva descontaminació. És important, ara mateix es fa amb un conveni amb empreses d’Eivissa i aquesta situació, evidentment, soluciona un tema, però no pot ser una solució definitiva. Per tant, es planteja la constitució d’aquest centre i es determina un pressupost de 600.000 euros que evidentment és ajustable o negociable en funció de si s’ha fet ja algun estudi respecte a aquest tema. Es pot ajustar el pressupost que pos a l’esmena. Altres temes de residus són el seu transport i la gestió a Eivissa, de l’abocador de Formentera, i el compliment mitjançant un conveni del Pla director de residus d’Eivissa i Formentera. En el primer dels casos, és sabut per tots i no em cansaré de repetir-ho, el tema del cost, de la gestió i del transport d’aquests residus a Eivissa. Hi ha altres comunitats, (...) estatals on el Ministeri de Medi Ambient a part de l’ajuda ministerial que cada any es convoca, a part d’aquesta ajuda, tenen convenis específics per complementar aquesta ajuda ministerial de transport pur i dur i que fan que el transport i la gestió els surtin pràcticament gratuïts. És al que aspira també l’illa de Formentera. I en el cas del conveni de residus simplement és complir el Pla director de residus mitjançant un conveni i que el Govern balear aporti la dotació que aquest conveni marca, o aquest pla director de residus, perdó, marca, que és el 30% del cost o del pressupost que no paga Europa a Eivissa i el 40% a Formentera. Tots els cànons -això també ho vull repetir- que ara mateix s’estan cobrant a tots els municipis d’Eivissa i Formentera estan calculats en funció que aquestes quantitats es compleixin. I un darrer tema de residus, el tema del (...) de residus perillosos. S’ha fet alguna iniciativa en el Consell d’Eivissa, l’extingit Consell d’Eivissa i Formentera, però ara mateix a nivell de Balears no hi ha cap pla director d’aquests residus perillosos que reguli la seva gestió, la seva recollida i sobretot la seva posterior reutilització. Per tant es demana que es faci un
pla director de residus perillosos a nivell de tot Balears. Un segon tema o un segon bloc és el tema de la caça, dels vedats de caça. Es demana la transferència als consells, a tots els consells, de la competència en caça. Crec que tots els consells en major o menor mesura estan preparats per assumir aquesta competència. Es posa una xifra inicial, evidentment negociable i ampliable. I un altre tema quant als vedats és el seu manteniment i la seva ajuda per complir la seva funció social en el tema del manteniment dels espais lliures on es desenvolupen aquestes actuacions. Un tercer bloc és el tema del parc natural. Hi ha algunes esmenes referents a aquest tema. Es demana que es compleixi per part del ministeri l’execució del conveni que es va firmar el
2005 per recuperar circuit hídric; es demana també que es destini una quantitat a millorar la zona de Can Marroig, bastant degradada últimament i que es millori el mobiliari i que es reposi la part que s’ha espanyat. Es demana també transport elèctric dins el parc, evidentment també puc assumir que es faci a altres parcs naturals i que també s’implanti el transport elèctric que, amb algunes deficiències, funciona a l’illa de Formentera. I també que es recuperi el tren saliner; aquesta esmena també la vaig presentar l’any passat i enguany també està consensuada amb el Consell de Formentera, que seria una bona iniciativa per complementar el tema del bus elèctric que hi ha dins el parc. I un darrer tema, que ho mana el Pla rector d’usos i gestió, que és un article del Pla rector d’usos i gestió, és el tema dels fondeigs a s’Estany des Peix; sé que s’ha fet feina en aquest aspecte però no s’arriba a concretar res, i és un tema que afecta pràcticament
al cent per cent de l’illa perquè qui més qui menys té una barca fondejada en aquest indret tan especial. Un altre tema, i també és ampliable i no circumscrit a cap illa en particular, és el tema de l’oferta complementària a les platges, o sigui els quioscos de platja. Es demana que s’habiliti una partida per ajudar a aquesta gent a mantenir l’oferta durant la temporada mitja i la temporada baixa, com ja es fa a l’illa menor de les Pitiüses, però que es pot ampliar a altres illes perquè dóna un atractiu més a l’hivern i temporada mitja en aquestes platges. Per tant ajudar aquesta gent que vol oferir aquest servei en temporada mitja i baixa perquè ho pugui fer dignament. I una darrera esmena, que no per ser la darrera és la menys important... Bé, abans me n’he deixada una, que és el tema d’incendis forestals; es demana també a una esmena que es
destinin 400.000 euros per part de l’IBANAT perquè complementi els serveis que ells tenen ara a Formentera amb una tanqueta, és l’única illa ara mateix que no té cap vehicle tot terreny per accedir a zones complicades quan hi ha un incendi forestal. I ara sí, la darrera esmena i no la menys important és recollir un poc el guant d’una proposta de resolució que es va aprovar en el plenari, presentada per Eivissa pel Canvi, on es demanava que s’implementàs o s’habilitàs un sistema d’ajudes a propietaris de terrenys dins Xarxa Natura 2000 o dins zones protegides; jo he posat aquí una partida que crec recordar que és de 2 milions d’euros, evidentment per afectar tot Balears perquè a tot Balears hi ha terrenys que estan dins Xarxa Natura 2000, però si es vol ampliar es pot ampliar sense cap problema.
jueves, 11 de diciembre de 2008
Defensa de les esmenes sobre IB3 i Conselleria de Presidència en Comissió
Les esmenes a aquesta secció van referides al Casal d’entitats i a la Televisió Pública IB3. Una és idèntica a la de l’any passat i desgraciadament és així perquè el conseller Moragues va dir, l’any passat i cito textualment, que “cediria un local per a la Federació de cases regionals” i a dia d’avui d’aquest tema no en sabem res i en el debat posterior els grups que donen suport al Govern van anunciar que estaven
negociant i que ja estava previst, no devia ser per a l’any pasta perquè no s’ha executat res en aquest tema. Evidentment es demana una quantitat totalment assumible per crear aquest casal d’entitats i ajudar a la integració i així millora el (...) de vida de la població immigrada que tenim a Balears. L’altra esmena fa referència a la Televisió Pública. És una esmena que crec que ha estat bastant reiterada per molts de sectors últimament i és simplement mantenir la cobertura tècnica, cobertura personal i cobertura, en definitiva, de les illes menors dins l’Ens de la Televisió Pública, evidentment, que totes les illes puguin ser escoltades, totes tenguin la mateixa capacitat. Una cosa és tenir la capacitat per emetre i difondre el que a cada illa succeeix i l’altra és que els directors o els directius triïn el que ha de sortir o el que no, però almenys que tenguin la possibilitat de triar, si no hi ha la cobertura tècnica, la cobertura personal a cada una de les illes menors evidentment només sortiran els programes o les notícies de les illes on aquesta cobertura tècnica estigui totalment garantida. Aquesta esmena és totalment ampliable a les altres illes, en el sentit que la quantitat que s’aporta aquí està totalment calculada a nivell tècnic per mantenir un any en funcionament la plantilla actual d’IB3 a l’illa corresponent, però evidentment es pot ampliar a les altres illes.
martes, 9 de diciembre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
