Discurs a la Proposició no de llei sobre la qüestió de confiança

Gràcies, Sra. Presidenta, senyores i senyors diputats. Com tots sabem, la iniciativa per dur al Parlament una qüestió de confiança, i com bé s’ha expressat aquí, pertoca al Molt Honorable President de la nostra comunitat, per aquest motiu, supòs, el Partit Popular ha presentat una proposició no de llei en
aquest sentit, en el de demanar-li al nostre president que assumeixi la iniciativa en aquests moments de constants convulsions econòmiques, socials i polítiques. Evidentment, cada partit és lliure dins la feina parlamentària de presentar les iniciatives que cregui convenient i, si són admeses per la Mesa
d’aquest Parlament, seran debatudes, i jo crec que no hi ha res més simple i senzill que això, per tant és igual de legítima que qualsevol altra que hem debatut en aquest Parlament. Aquest govern que, en l’actualitat, es va formar gràcies a una majoria parlamentària i gràcies a un pacte de govern que ara
mateix es pot qüestionar o, com a mínim, no té res a veure amb la situació que existia a l’any 2007. Tots sabem perfectament que si ara s’hagués de formar un nou govern la situació no seria la mateixa, hi ha un dels grups que li va donar suport, el Grup d’Unió Mallorquina, es troba avui en una situació parlamentària
complicada i totalment diferent a la del 2007; hi ha un nou president i el grup parlamentari ja no existeix
parlamentàriament parlant, ja que ha quedat dissolt dins el Grup Parlamentari Mixt. És aquest el major o un dels majors problemes que ens trobem avui dia, ja que el Govern segueix a cada cesio parlamentària pactant prèviament totes les qüestions amb un diputat concret del Grup Mixt, i després a la cesio parlamentària accepta el seu vot per tal d’aplicar la majoria a les votacions. He de dir una cosa, que és també una veritat inqüestionable, això és totalment legítim, aritmèticament parlant.

Com diu la proposició no de llei, l’actual situació de crisi econòmica fa més imprescindible que mai un govern fort i una majoria parlamentària neta, transparent i sobretot que vagi tot i tota en una sola direcció. Són constants, i no entraré en detall, en tots els que són, ni en cada d’ells, perquè avui no és el dia, el
punt de fricció entre els diferents grups parlamentaris que donen suport al Govern, en temes tan importants com la llei del sòl, la reforma del port d’Eivissa, Son Espases, i ho han comprovat
novament i darrerament en el recent decret per impulsar la inversió i la millora turística a les Illes Balears.
Senyors diputats, crec que hem de ser seriosos, si un decret llei s’aprova és perquè hi ha una situació d’urgència, no pot ser que la seva negociació sigui un continu estira i arronsa davant els ciutadans, perquè això, al final, dóna la raó als ciutadans que pensen que l’actual pacte de govern no és més que un grup de
partits, cada un amb uns interessos i llastat amb un inconvenient important, com ja li vaig dir al Sr. President fa temps, qualsevol decisió, per petita que sigui, s’ha de negociar, legítim també, cent per cent per suposat. Però sense cap llast un pot anar més aviat, jo crec que ara és necessari prendre decisions molt aviat. Crec honestament que si el president se sotmetés a una qüestió de confiança no tendria cap problema per superar-la, ho crec sincerament. Però a aquestes alçades de la legislatura,
també crec que no en té cap ganes, i esper que llavors llegeixi el Diari de Sessions, no té cap gana de passar per aquest tràmit. I sobretot, del que no té ganes és de seure’s a negociar el vot favorable amb els partits que donen suport al Govern, principalment amb un d’ells, jo crec que és per les possibles i
més que probables contraprestacions que li demanarien, res més lluny d’això. Però com que sé que són gent seriosa, com sé que la majoria de vostès són gent treballador, com sé que volen el progrés de les nostres illes, com qualsevol altre diputat d’aquest Parlament, en el qual m’incloc, no crec que suposi la necesaria transparència democràtica que exigeix una qüestió de confianza dins aquest Parlament.