Intervenció al debat i votació sobre la validació o derogació del Decret llei de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears

Gràcies, presidenta, senyores diputades, senyors diputats. Jo crec, Sr. Conseller, o el govern en general, al qual em dirigesc, que la idea és bona o almenys la intenció. Però neix incompleta, neix un poc coixa i sectorial, i explicaré per què. Evidentment tots sabem que el turisme és el motor de l’economia, però aquest motor va dins un vehicle -diguem-ho així- que és Balears i que és el xassís, i el que es veu a primera vista és el paisatge, el medi natural, i jo crec que és important valorar qui manté aquest paisatge, que són la majoria de les vegades els pagesos o la gent que treballa i viu al nostre àmbit
rural i al nostre camp. És impossible expressar o preguntar en pocs minuts les coses que m’agradaria aclarir; jo crec que són tantes que espero que en la tramitació parlamentària es puguin proposar totes.
Només faré en aquesta intervenció una síntesi dels temes més importants i sobretot a nivell tècnic. El conseller ha fet una exposició molt general del decret, evidentment no ha entrat a nivell tècnic, jo sí que ho faré, i començaré per un punt important. A quin tipus d’allotjament o establiment turístic està
dirigit? Només està dirigit a hotels i apartaments o també se’n podran beneficiar agroturismes, habitatges turístics o també habitatges que recentment han obtingut l’acreditació d’ús turístic, que han fet molt d’esforç per aconseguir-ho? I si algun d’aquests establiments anomenats està a sòl rústic -que hi solen
estar tots els que he anomenat en darrer lloc- podran acollir-se també als avantatges d’aquest decret o futura llei? Podran també ampliar un 10% les seves instalAlacions? Jo crec que són temes importants. I ara vull fer una reflexió: si estan a sòl rústic, Sr. Conseller, no podran obtenir el certificat municipal d’ús turístic de la parcelAla, que és un dels requisits. Sembla un requisit més, però pot ser que anulAli moltes, moltes solAlicituds, moltes. Què passarà en aquests casos?, hi ha alguna espècie d’indult o com es vulgui anomenar? Hi ha illes on l’oferta turística no està concentrada, com a Mallorca, en llocs concrets, està més dispersa; d’aquí ve part del seu atractiu. Un altre tema: què passarà si l’activitat turística està dins l’àmbit de protecció de Costes o fins i tot dins domini públic? Podrà aquest hotel, per exemple, ampliar i modernitzar les seves instalAlacions i superar un 10% els seus paràmetres urbanístics? Ho han consultat amb Costes, tot això?, perquè a mi m’agradaria saber, si han contestat, aprofitar aquesta contestació
per a altres coses, i vostè sap perfectament a què em referesc. Això que plantej són casos radicalment reals, que existeixen a cada una de les Illes, no només a les petites, també a les grans. Tema terminis. Respecte de la reducció dels terminis administratius és evident que és una idea bona, esper que no
sigui una utopia, esper que sigui realment una idea bona. Però m’agradaria que haguessin escoltat l’opinió al respecte d’alguns agricultors o ramaders respecte a la tramitació de les subvencions i sobretot del seu pagament. Crec que no els puc descriure en aquesta tribuna el que em varen comentar. A la legislatura passada es va fer una llei d’avaluació d’impacte ambiental molt important i molt consensuada. En quatre línies de l’article 8 es poden reduir a la meitat tots els tràmits ambientals, jo crec que això és realment espectacular! Esper que no redundi en cap incompliment. Un altre tema, del tema de la declaració responsable també vull parlar-ne una mica. Què passa si hi ha algun accident dins la instalAlació hotelera mentre es treballa sota el paraigües d’aquesta declaració responsable i encara no s’ha passat la comprovació posterior que vostè marca a l’article 11? S’ha fet alguna consulta amb alguna empresa d’assegurances o alguna administració relacionada? Aquests són temes reals, són temes que poden succeir i llavors és quan vénen els problemes. I una extrapolació evident i relacionada amb el tema que havia tractat abans. Per què no aplicam la declaració responsable al pagament d’algunes subvencions de caire
autonòmic, per exemple a sectors com l’agricultura o el comerç? Moltes vegades algunes inversions no es poden fer perquè s’han d’avançar partides econòmiques o algun fabrikant necessita paga i senyal, per exemple. Aquí no hi ha més perill que el tema de les assegurances tractat abans, crec que és un
tema importantíssim. Del tema de la legalizació de places, encara que el decret estigui vigent, no és efectiu en absolut. Falta tota la infraestructura informativa i administrativa a cada administració competent en turisme. Per exemple falten les oficines d’informació, l’article 18 que posa el decret. Ara mateix algunes conselleries no tenen aquesta oficina muntada perquè la gent pugui anar allà a tramitar i a informar-se de com funciona aquest decret. I referent a aquest tema, Sr. Conseller, no sé si
s’ha adonat de la responsabilitat urbanística afegida que tendran les conselleries de Turisme. Hauran de decidir quines inversions es faran sota el decret o la futura llei i quines no. Per tant, hauran de decidir quines inversions desterren de la tramitació normal i quines passen al cel de la tramitació urgent. Això és
importantíssim. Parlant de places, una de les poques formes d’augmentar de
categoria els hotels serà reduint aquestes places i li explicaré per què. Si no és pot augmentar en alçada, més que en alguns casos excepcionals i s’han de mantenir les reculades i les alineacions, poques formes queden d’augmentar aquesta categoria més que reduint les places. El Govern sap perfectament que les places van en funció de molts de serveis de les dimensions de les habitacions. Jo quan faci les esmenes pertinents, en faré algunes, també en faré algunes en el sentit de modificar la Llei 4/2008, és un tema important. Veig que no és intocable i que es poden fer rectificacions, com fa la disposició addicional vuitena. Hauran d’explicar molt bé per què a la Llei 4/2008 posaren que segons 50 metres de protecció de costes a Formentera i els 250 a Eivissa no computessin. Allà també hi ha empreses turístiques i molts d’hotels que necessiten ajuda i no necessiten més problemes. Faré esmenes en el sentit de modificar aquesta llei i tornar a la Llei 11/2005, on se permetia computar aquestes dues franges de superfície que li he explicat. Si no s’accepta aquesta esmena particular, s’hauran de donar les explicacions
corresponents. Del tema de les embotelladores d’aigua ja en parlarem. Per tant, és un tema que deix per al debat quan es tramiti com a llei. No vull acabar sense dir un parell de coses crec que curioses. Jo no vull ni imaginar si la futura llei l’hagués feta un partit polític que no fos cap dels que conformen actualment el
pacte. Només en alguns dels articles, no tots, que s’hagués pogut fer oposició jo crec que més d’un any seguit. Amb tot això vull dir, membres del Govern en general, que sembla que el decret s’ha fet amb criteris de pacte polític i no amb criteris tècnics i pensant en la seva aplicació pràctica i sobretot fàcil.
Aquesta sensació és compartida per molts de tècnics del sector que he consultat. Jo crec que si és urgent, vostè ho ha explicat ara mateix, ha de ser fàcil d’aplicar i efectiu. Em sembla que perquè pugui ser així, necessitarà moltes modificacions i no només estètiques, sinó també de quiròfan.
Gràcies.