lunes 26 de julio de 2010

Pep Mayans puntualiza y aclara las declaraciones del diputado por Ibiza del PSOE, Joan Boned

El diputado por Formentera de la AIPF (agrupación formada por GUIF y PP de Formentera) en el Parlament, Pep Mayans, puntualiza las declaraciones del diputado del PSOE por Ibiza, Joan Boned.

La “Ley de Sa Coma” regula el estacionamiento de coches en la vía pública. Aunque el fondo todos lo compartimos, en la forma y en el momento actual esta regulación en Formentera es imposible al contar la isla con un escaso suelo industrial donde algunos de los rent a cars puedan almacenar sus coches no alquilados . Por ello el diputado por Formentera consideró que lo más oportuno era abstenerse en la votación tal y como hizo, con el compromiso que contaría con el apoyo del grupo de 28 diputados del PP en el Parlament (y de algunos grupos minoritarios más) para presentar una iniciativa legislativa conjunta posteriormente.

La abstención también vino motivada por el hecho de que en la actualidad la zona más problemática de la isla por lo que respecta a la falta de aparcamiento y a los rent a cars, el puerto de La Sabina, le compete a Autoridad Portuaria su regulación, algo que la citada Ley no puede regular.

El diputado por Formentera presentó en el pleno de la aprobación de la Ley una propuesta (una moratoria de un año desde la aprobación del Plan Territorial de Formentera para que entre en vigor entonces, un año después del PTI, este artículo de regulación de coches de alquiler) a todos los grupos para que fuese aprobada por unanimidad.

El diputado se la presentó a Boned delante de Pep Meliá, president de UM. El que la tenía que presentar era Pep Meliá, ya que Pep Mayans no es portavoz este mes en el grupo mixto. Después de varias conversaciones y negociaciones entraron en juego transacciones ajenas a esta propuesta concreta. Derivado de este posible intercambio de cromos la transacción presentada por Pep Mayans, en ningún caso por el PSOE, no fue aprobada.

Por tanto en esta nota anuncio que como diputado por Formentera presentaré una PROPOSICIÓN DE LEY para modificar el artículo 3bis de la Ley en el sentido de establecer una moratoria de un año desde la aprobación del PTI de Formentera para que este artículo no entre en vigor hasta entonces.

A partir de este momento, tanto si se aprueba como si no la moratoria, el diputado por Formentera mantendrá diversos contactos con el sector de los rent a cars de Formentera con la intención de mejorar la ley.

jueves 15 de abril de 2010

Pep Mayans urge al Conseller d’Educació a realizar en Formentera las inversiones pendientes

El Conseller d’Educació del Govern Balear ha admitido, en respuesta a la pregunta oral del diputado por Formentera, que a día de hoy aún no se ha finalizado el proyecto ni mucho menos se han licitado ni adjudicado las obras de ampliación del IES Marc Ferrer.

El Conseller d’Educació ha asegurado que a finales del mes de abril el proyecto estará finalizado y en julio se iniciaran las obras para ampliar el IES Marc Ferrer y dotarlo con 4 nuevas aulas.

La inacción de la Conselleria hace muy difícil que la nuevas aulas estén operativas para el inicio del próximo curso 2010-2011, tal y como estaba previsto en un principio, como ha reconocido indirectamente el Conseller al afirmar que tendrán que compaginar las actividades de docencia y las obras.

A raíz de las presiones ejercidas por la comunidad educativa a finales del curso pasado (2008-2009), el Govern prometió la construcción de 8 nuevas aulas, 4 durante este año 2010 (para el curso 2010-2011) y 4 más para el año 2011 (curso 2011-2012), una promesa que se va retrasando ya que el Govern anunció el año pasado el inicio de las obras para principios de 2010.

El diputado por Formentera ha aprovechado su pregunta oral ante el Conseller d’Educació i Cultura, Bartomeu LLinàs, para recordarle el retraso que sufren otras inversiones que dependen de su Conselleria, como las referentes al nuevo Colegio público y la escoleta que deben construirse en Sant Ferran o el futuro Museo de Formentera, infraestructura cultural que no ha avanzado prácticamente nada en esta legislatura. Pep Mayans ha recordado al Conseller que en el último pleno ordinario del Consell de Formentera se aprobaron sendas mociones por unanimidad para solicitar que se realicen de inmediato estas inversiones pendientes.

La dimisión de la delegada de educación en Ibiza y Formentera, por la dejadez del Govern en sus inversiones educativas en las pitiüses, según denunció ella misma, tampoco ha ayudado a resolver los problemas enunciados.

jueves 18 de marzo de 2010

Comisiones del Parlament y apoyo reclamación linea de interés público

El diputado por Formentera en el Parlament, Pep Mayans, de la AIPF (Agrupación Independiente Popular de Formentera), tiene la presencia en las Comisiones parlamentarias que Formentera y Baleares se merecen y que el órgano de gobierno del Parlament, la Mesa, le asignó por unanimidad.

Pep Mayans le recuerda al PSOE que es el único diputado de Formentera y tiene todo el derecho de estar presente en todas y cada una de las Comisiones del Parlament para defender los derechos de los formeneterers y el interés general de la isla.

Las Comisiones son la representación del Pleno con sus mayorías y el nuevo pacto del PSOE con ExC, BLOC per Mallorca y UM para repartirse las sillas de la Mesa del Parlament es una prueba más de que los partidos que sustentan el PACTE son los mismos que al inicio de legislatura por lo que la representatividad en las Comisiones del diputado por Formentera debe ser la misma.

Al ser un único diputado y formar parte del grupo parlamentario mixto las posibles intervenciones en Pleno son muy limitadas por lo que para Pep Mayans las distintas Comisiones parlamentarias son el instrumento perfecto para defender sus iniciativas de una forma más rápida y ágil.

Por otro lado el diputado por Formentera apoya las recientes demandas del Consell al Ministerio de Fomento sobre el retraso en la declaración de la linea de transporte marítimo Dénia-Formentera-Dénia de interés público.

Pep Mayans recuerda que existe una proposición no de ley que presentó y defendió en el Parlament el 10 de junio de 2008 y que se aprobó por unanimidad de todos los partidos.

En esta proposición se instaba al Gobierno Central a incluir la línea Dénia-Formentera y viceversa como una línea de interés público de acuerdo con el RD 1516/2007 y a incluir la obligación de servicio público en la citada línea.

martes 23 de febrero de 2010

Debat general sobre l'acció política i de govern del Govern de les Illes Balears

Gràcies, Sra. Presidenta. Senyores i senyors diputats. A un dels debats que el president va mantenir amb el Grup Parlamentari Popular deia el següent: “a mi ningú no m’ha de donar lliçons de pactar”, textual. Miri per on, Sr. President, aquella afirmació que feia desgraciadament se li ha tornat en contra. Crec, i m’ho aplic sempre a mi mateix, que un no pot donar lliçons de res ni sap més que ningú de cap tema.

Al debat d’investidura, juliol de 2007, li vaig dir: “començam bé si ja pateix inconscientment per l’estabilitat del Govern”. Precisament d’això, o almenys és el que ens pensàvem tots, se’l va convocar ahir a aquesta tribuna per parlar de pactes i per parlar de la ruptura d’aquest pacte de govern. Quan un

escolta un discurs es fixa en certs aspectes que són diferents dels que aprecia quan un el pot llegir en tranquilAlitat. Vostè ahir va dedicar dotze línies a parlar del tema pel qual se l’havia convocat, dotze línies que eren vint segons, després ja va ser tot un debat d’investidura o un debat de política general dels

primers anys de legislatura. Sobre això, Sr. President, en parlaré més tard. Ara m’agradaria saber, per què va prendre la decisió que va prendre? Si calibrava, Sr. President, les seves conseqüències. Jo crec que poca gent s’explica per què havent dimitit el diputat amb el qual vostè va aprovar els pressuposts del 2010, va decidir rompre aquest pacte; per què no s’aplicava el famós codi ètic que tanta feina els va costar elaborar? Estaven crec que contents quan varen aprovar-lo, però crec que només els va servir per tancar la penúltima crisi de Govern o per ventura no, per ventura m’equivoc, per ventura va servir per aprovar els

pressuposts del 2010 i han de reconèixer que per això sí que va anar bé, per això sí que varen ser prou hàbils. Per tant, on ens trobam ara? Ens trobam davant un govern que no té majoria al Parlament i que confia la seva tasca parlamentària a possibles pactes amb els grups que no formen part d’aquest govern, un govern que ha dit públicament que amb el Consell de Govern té molt de marge per actuar i té molt de

recorregut. Crec sincerament que un govern s’ha de sotmetre a aquest parlament que és d’on emana el seu president. Vostè ahir va dir: “estic convençut que és el que espera la ciutadania en uns moments en què es necessita més que mai estabilitat institucional”. Sincerament crec que vostè els ha donat el contrari, és com si s’hagués posat sal a una ferida. Sr. President, qui ha de procurar l’estabilitat institucional és

vostè, que per alguna cosa és president, tots els altres grups, tots, l’ajudarem, si ens deixa, l’ajudarem, li don la meva paraula, però qui ha de manar ha de ser vostè. No és normal que en tres anys de legislatura s’hagin fet tants de canvis a totes les conselleries o almenys a les més importants, quatre consellers

de Turisme: el Sr. Buils, el Sr. Nadal, el Sr. Ferrer i la Sra. Barceló; tres consellers de Treball: la Sra. Nájera, la Sra. Barceló i el Sr. Aguiló; dos d’Educació; dos d’Interior; dos de Medi Ambient i dos d’Esports i Joventut. A tot això s’ha d’afegir que tots els càrrecs d’Esquerra Republicana de Catalunya varen sortir de totes les conselleries l’any passat. Que desapareixi enguany la Conselleria de Medi Ambient absorbida per Mobilitat i Territori, per tant, hi ha hagut una dispersió de la Conselleria de Medi Ambient, encara que es conservin les direccions generals eminentment tècniques, no hi ha direcció

política específica, està compartida amb política mediambiental. Jo no vull pensar si això ho hagués fet un govern d’un altre color. Per acabar aquesta part del discurs i abans de passar a analitzar el pacte ofert pel president li recordaré una frase que vostè deia ahir just abans d’acabar: “vivim a les Illes Balears una conjunció de tres crisis: econòmica, de model i una crisi de confiança de la ciutadania”. Crec, Sr. President, -honestament li ho dic- que se’n va oblidar una, la crisi institucional. És evident que si no s’assumeix que existeix és difícil posar-hi remei. Passant a analitzar el pacte que vostè ens va oferir a tots el que més destaca d’aquest pacte és el nom, “pacte contra la crisi”. O sigui, que quan hi ha països que tenen un PIB positiu i que per tant fa temps que apliquen mesures anticrisi, nosaltres hem de consensuar un document fet en uns dies fruit d’una crisi institucional greu per sortir d’aquesta crisi. El pacte, com li vaig dir ahir personalment o abans d’ahir, em semblava molt general, abstracte i poc concret, basta llegir una frase que fa referència a agricultura, perquè d’agricultura i sector primari només en el pacte hi ha tres línies, diu: “pacte agrari per tal d’assegurar la viabilitat de les explotacions, la seva rendibilitat com a sector econòmic, productiu i també de contribució mediambiental i cultural”. Jo crec que si algun agricultor o ramader ens escolta li demano disculpes perquè la frase sembla per posar a un resum de programa electoral i poca cosa més. Sr. President, facem feina i a concretem, posem damunt la taula solucions concretes per a la gent, li ofereixo, per segona vegada, la meva modesta ajuda, crec que li he demostrat moltes vegades aquests anys que si falta colAlaborar ho faig, exemples en té. Li vaig ajudar a aprovar part dels pressuposts del 2009, a canvi de l’aprovació d’algunes esmenes; o del 2010; o la convalidació del decret Nadal o Grimalt i donant suport a les lleis que ha presentat. Tampoc, Sr. President, i li he de dir, no estaria del tot malament que els pactes, ara ja no hi som a temps, els hagués fet o la feina en comú s’hagués ofert quan tenia en majoria i sobretot que és el més important, no només oferir sinó acceptar propostes dels grups que no eren al Govern, jo crec que resultarien bastant més creïbles. Per acabar, analitzaré breument els disset punts que vostè va derivar dels tretze punts que ens havia donat al pacte que ens va envia Punt 1, Llei del sector públic, va dir que demà la duria, supòs que ja haurà estat avui al matí; Llei de publicitat institucional, ja està aprovada pel Consell de Govern; Llei de

consell audiovisual, ja ha entrada al Parlament; Llei de l’Ens Públic de la Radiotelevisió, intenció d’aprovar-la en dues setmanes; promoció turística, ofereix asseure’ns de forma immediata; Platja de Palma, en el mes de maig tendrem pla de desestacionalització per a cada illa, volem que comenci el mes

d’octubre. Aquí he de fer un incís, hi ha un pla de màrqueting per a cada illa on s’inclou això que vostè ens va dir ahir i hi ha un pla de màrqueting a nivell de Govern que va aprovar l’anterior conseller, el Sr. Miquel Nadal. Vuit, mesures pla de xoc, començar a treballar la setmana que ve. Pla estratègic de transport, hem començat a fer feina; Pla impuls noves tecnologies, disposat a parlar-ne des de ja; Pla

industrial, esborrany en quatre mesos; Pacte agrari, parlar-ne des de ja. Per cert, hi ha associacions agràries que encara no tenen aquest pacte agrari. Carta de drets socials, en el termini d’un mes; Llei

d’igualtat, estan avançant en el text definitiu; Pla de mesures sostenibilitat, en quinze dies: i la Llei de règim especial abans de l’estiu. I llavors hi ha la disset que és l’esforç en rehabilitació. Sr. President, no sé qui li va escriure el discurs, però no sé si es va adonar que tot és a partir de ja, tot és d’aquí uns mesos,

tot és en breu, etc. Crec que abans d’avui, abans d’ara, abans d’aquesta setmana la gent es demana què ha passat, quina feina s’ha fet. Per acabar, i vull acabar així perquè així tenia intenció de fer-ho, li repeteixo per tercera vegada que estic completamente disposat a treballar amb vostè des de la meva humil posició de diputat per Formentera perquè Balears surti prompte i surti reforçada d’aquesta crisi, però han de deixar-se ajudar, i com deia vostè ahir ningú no té el monopoli de la raó al cent per cent. Crec que tots ens ho hem d’aplicar i a la rèplica li diré les mesures i el pacte que li ofereixo amb mesures concretes.

Gràcies, Sra. Presidenta.

RÈPLICA A RESPOSTA ANTICH

EL SR. MAYANS I SERRA:

Gràcies, Sra. Presidenta. Encara no s’hagi referit a mi específicament a la rèplica el Sr. President, sí que m’agradaria contestar-li un parell de coses, però en cinc minuts gairebé és impossible engirgolar el discurs que li volia dir, que li havia anunciat abans per concretar les mesures que li volia propasar i contestar-li a un parell d’afirmacions que ha fet. La primera intervenció que he fet ha estat una intervención expositiva, sense donar absolutament res i analitzant objectivament, crec jo, la situació que s’ha donat al Govern. Aquesta segona voldria que fos una intervenció reivindicativa, podríem analitzar els tretze punts d’acord del pacte, molts d’ells -i vostè també ho ha reconegut- són repetició o confirmació

d’algun dels pactes anunciats en aquest parlament del 2007 cap aquí: pacte per la salut, pacte per l’educació, pacte pel territori, pacte per la competitivitat, per l’ocupació, per un habitatge adequat, pel transport, etc.; per no parlar també de la llei de mesures extraordinàries que va aprovar també aquest parlament per impulsar l’activitat econòmica. Vostè ahir, i avui també ho ha fet, va fer un pacte extra repetint i confirmant algun dels pactes anunciats i afegint-hi disset mesures extres. Crec que a més de prendre les mesures concretes, hauríem també d’analitzar com han anat els pactes que vostè també ha

anunciat i confirmat ahir i avui, algun portaveu ha posat damunt la taula dades que no són molt positives, per tant hauríem d’analitzar també, concretar i també refundar -diguem-ho aixíels pactes de què s’ha parlat fins ara. I parlant de mesures concretes, li podria proposar algunes coses concretes per ajudar-lo en la tasca que crec que tots ens hem de proposar, intentant facilitar la vida de les petites empreses, són el germen llavor d’empreses que tenen més viabilitat i es poden fer més grosses, via fiscal o la que sigui;

disminuir la burocràcia a aquestes empreses per facilitar a la gent que no té molts de mitjans que pugui dedicar-se al que s’ha de dedicar i no embullar-se amb papers; una encara més concreta, Museu de Formentera, per llei s’ha de fer, no he aconseguit encara que es desembussi aquest tema, pressupost

rere pressupost se’m denega una esmena; una altra solució, traspassi la competència en promoció turística als consells, crec que ara mateix, així com està configurat el Govern no hi ha cap problema ni un, ni un.

Firmin ja el conveni de promoció per a enguany, en els diaris, després els hi deixaré veure, hi ha un problema seriós en aquest tema. La famosa redacció de la Llei del sòl, ens l’han anunciada, hi va haver una llei proposada per Unió Mallorquina, n’hi va haver una altra pel BLOC que ara està en fase

d’esborrany o en fase prèvia, però aquí ha quedat el tema. Què passa amb l’IVA turístic? Sé que hem de ser tots perquè el Govern central no ens l’apugi. Li vaig fer també una esmena perquè reduís el pressupost d’IB3. Té una esmena presentada per part meva a la Llei de transport marítim, parlem-ne. I un tema molt important, el decret Nadal o el decret per impulsar les inversions en tema turístic, el mateix conseller,

quan ho era, Miquel Nadal, va dir que era inservible o no es podia aplicar a Formentera, quan vulgui estic disposat a reunirme amb qui vostè em digui per mirar les trenta esmenes que hi vaig presentar que a la ponència ni se’m varen esmentar, per tant el menyspreu va ser absolut. Aquí té una primera bateria d’aspectes més concrets per començar a treballar, quan vulgui en podem començar a parlar.

I per acabar amb temes encara més concrets. Li vaig dir i ho he dit també a la premsa que la crisi institucional té conseqüències a nivell de gestió diària i a nivell insular a cada consell de cada illa; a mi m’agradaria posar-li molts d’exemples, no puc, però així i tot n’hi posaré uns quants ben recents. Diari d’avui, “la crisis del Govern paraliza la reforma de reforma de la depuradora y la desaladora de Formentera”, el mateix diari especifica que la depuradora, la dessaladora, la finca de Can Marroig i el que és més important o igual, el transport de residus està paralitzat; diari d’avui 19 de gener, no m’ha fet falta anar més lluny. Diari d’ahir, Institut de Formentera, “preocupación en el Marc Ferrer por el retraso en la ampliación del centro. La conselleria anunció el pasado año que la primera fase de las obras, consistentes en cuatro nuevas aulas, comenzaría a principios de año. El proyecto contempla construir ocho clases este año y el que viene”. Aquest tema també preocupa, són temes concrets que li vaig dir que la crisi institucional manté paralitzats o que ara mateix pateixen el canvi de conseller i ningú sap qui els ha de gestionar. Dia 12 de febrer d’aquest mateix mes. “Barceló retiene los fondos de promoción de Formentera. Mayans, -no som jo, un altre-, recibe un aplazamiento sine die para firmar este convenio

urgentísimo”. Per tant, ja li ho vaig intentar expressar quan ens vàrem reunir, la crisi institucional afecta el dia a dia de les institucions. Si això no ho solucionam, anam malament. Gràcies, Sra. Presidenta.

miércoles 2 de diciembre de 2009

Pregunta oral relativa al projecte per construir una nova escola al nucli de Sant Ferran

EL SR. MAYANS I SERRA:
Gràcies, presidenta. Efectivament la pregunta és sobre el nou col·legi públic a Sant Ferran a Formentera. El novembre del 2007 vaig preguntar si hi havia alguna partida concreta per a aquesta escola o algun projecte en fase d’avantprojecte, se’m va contestar per part de l’antiga consellera que volien fer un nou col·legi a Sant Ferran i també volien posar una escoleta i que estaven pendents del terreny. El novembre del 2008 vaig tornar preguntar si s’havia inclòs dins el Pla d’infraestructures 2008-2009 aquesta instal·lació i se’m va dir que es faria dins el 2009, però també estaven pendents del terreny. Estam al novembre del 2009, dos anys exactes després, i m’agradaria saber, amb aquests antecedents, com està aquest tema? Gràcies, Sra. Presidenta.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ I CULTURA
(Bartomeu Llinàs i Ferrà):
Sra. Presidenta. Sr. Diputat, la Conselleria d’Educació i Cultura dins el Pla d’infraestructures del 2008-2009 efectivament tenia la construcció d’un centre de 3 més 6 unitats a Sant Ferran de Formentera amb un pressupost de 3.150.000 euros. No es va poder fer evidentment perquè no hi havia solar i enguany el que s’ha fet és tornar-lo posar al pla del 2010. Gràcies, Sra. Presidenta.


EL SR. MAYANS I SERRA:
Sí, gràcies, presidenta. Ha especificat una miqueta més del que li volia preguntar, els temes generals crec que convendria que els especificàssim molt més i per tant, per completar un poc la pregunta ens podria explicar, Sr. Conseller, el projecte en què consisteix, el nombre d’aules que hi ha, quin tipus d’instal·lacions durà. Crec que a la gent que ens escolta li agradaria sentir-ho, li agradaria escoltar-ho. Quina superfície tendrà, si finalment hi haurà aules d’escoleta, d’educació de 0 a 3 anys, quin tipus d’instal·lacions esportives hi haurà i sobretot, bé, m’ha dit el projecte, 3.150.000, cosa que agraeixo.
Crec, Sr. Conseller, que a dia d’avui si ja només estam pendents del solar, crec que deu ser això, supòs que el projecte estarà fet, per tant, tots aquests aspectes que li he comentat, ho podrà comentar perfectament perquè no puc entendre o no es podria entendre que si només estiguéssim pendents del solar a dia d’avui, tots aquests matisos tècnics no es tinguessin ja definits. Si es pot disposar del solar, feim aquesta hipòtesi de feina, m’agradaria saber si el solar aquest -torn repetir- estigués el desembre d’enguany, quan estaria en disposició de funcionar aquesta escola amb l’escoleta inclosa? Ja parlant d’educació a Formentera, li comentaré una cosa més. En les esmenes de l’any passat es varen aprovar uns cursos de formació professional, cicles sociosanitaris i educación infantil són els que finalment s’han inclòs, no n’hi havia, d’aquests cicles, però sí que n’hi havia d’altres, precisamente aquests altres que es feien a distància, que eren d’electrònica i d’informàtica, és el que ara mateix no funciona. Per tant, està bé
que acceptin esmenes, però no està bé que per acceptar unes coses o per millorar unes coses espenyem el que hi havia abans. Per tant, ara mateix aquests cursos que es feien a distància, ningú no els coordina, no hi ha cap seguiment, encara que hi hagi firmat un conveni amb l’IOC. Per tant, li diria que es posàs en contacte amb el seu director de formació professional, que posàs ordre i que fes feina en aquest tema. Té deures pendents a Formentera en aquest aspecte i en l’aspecte de l’escola pública. Gràcies, Sra. Presidenta.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ I CULTURA
(Bartomeu Llinàs i Ferrà):
Gràcies, Sra. Presidenta. Miri, m’ha fet una pregunta al principi i me n’ha fetes... crec que 10 o 12 o 15, no, no li contestaré la que em diu i si tenc temps li contestaré tot allò altre, no es preocupi, encara que no me l’hagi feta. En primer lloc, li vull dir que més que no jo, vostè sap com està el plantejament urbanístic a Formentera, per tant, inicialment estarà aprovat el plantejament, segons em diuen al mes de desembre i dins el primer semestre de l’any que ve estarà a nivell definitiu. Per tant, hem d’esperar aquests tràmits,
però no obstant això, la conselleria ja ha demanat que s’avanci quin és aquest solar, tenim un solar de 4.000 metres quadrats per fer-hi feina, l’IBISEC ha fet un informe, que és adequat, i Efim feina en l’execució del projecte. Per tant, feim feina, Sr. Mayans, pel bé de Formentera, que segur que vostè també ho desitja. Llavors, com que encara tenc temps, li diré una sèrie de coses. Vaig ser a Formentera la setmana passada, em vaig reunir amb els directors de Formentera, vaig analitzar tot el que vostè em diu i els directors de Formentera estaven d’acord amb la feina que feia la conselleria dins Formentera. No tan sols això, sinó que els vaig explicar que per part de la Conselleria d’Educació i Cultura tendrem cura especial amb Formentera perquè és una realitat diferent a la resta de les Illes Balears i així ho vaig expressar als directors a la reunió que vaig tenir amb ells aquesta setmana, crec que era dijous matí.

martes 27 de octubre de 2009

Carta enviada a associacions de Formentera per a preparar les esmenes als pressupostos de la CAIB per a l'any 2010


martes 13 de octubre de 2009

Pregunta oral sobre la Residència per a majors de Formentera

SR. MAYANS I SERRA:
La pregunta ve arran del passat debat de l’autonomia i fa referència a quin tipus d’infraestructura per a la tercera edat pensa executar el Govern a Formentera al solar adquirit pel consell. Gràcies.

LA SRA. CONSELLERA D’AFERS SOCIALS, PROMOCIÓ I IMMIGRACIÓ (Josefina Santiago i Rodríguez):
Bon dia a tots i a totes. Gràcies, Sra. Presidenta. Sr. Mayans, efectivament el Govern de les Illes Balears conjuntament amb el consell insular té com a un dels objectius crear una infraestructura per poder evitar el desplaçament de les persones que necessiten una residència de Formentera a Eivissa. Normalment hi ha entre 5 i 8 persones que precisen d’un centre residencial a Eivissa i que són residents de Formentera. El que no podem construir a Formentera és el que podríem dir una residència clàssica perquè la seva sostenibilitat no és viable. Per tant, en aquest moment parlam amb la consellera d’Afers Socials de Formentera de la possibilitat de construir centres o llars tutelats per a persones assistides que donen les
mateixes garanties assistencials a les persones que hi conviuen garantint la proximitat, i insistim que també garantint la qualitat dels servei. Gràcies.

EL SR. MAYANS I SERRA:
Sí, gràcies, presidenta. Gràcies, consellera, jo mai no li he citat quin tipus de..., li he dit quin tipus d’infraestructura, no li he dit exactament quina havia de ser, no? Efectivament hi ha, li poso uns antecedents damunt la taula, una parcel·la de 10.000 metres adquirida pel Consell de Formentera, ara mateix -com ha dit- hi ha un interval de població que pot desplaçar-se o que està desplaçada a Eivissa, avui dia ja són 9. Per tant, no és que sigui una població molt important, però en l’àmbit de Formentera sí
que ho és perquè hi ha una població de majors de 65 anys de 1.200 persones, per tant, susceptibles d’anar a Eivissa. Estic segur que no hi ha més gent a Eivissa per no desarrelar-se i no estar lluny de la seva família. No falta dir que la població de la tercera edat a Formentera ha de tenir el mateix -exactament el mateix- que té la de les altres illes. Jo l’entenc perfectament, comprenc que s’han d’aprofitar els serveis que puguem tenir i dels quals puguem disposar ara mateix al centre de dia o al futur centre de dia i també a l’hospital. També entenc que si hi ha un servei allí i el podem aprofitar i, funcionalment, es pot ben aprofitar, evidentment s’haurà de construir, però si no es pot compartir o es veu una mínima dificultat per compartir algun servei no deixarem d’oferir-lo. Per tant, si hi ha cap més mínim problema per compartir aquest servei, evidentment li demanaria que es tengués en compte i que es posàs en el projecte. Evidentment, no fa falta que li ho recordi, no renunciaré a res o a cap solució que signifiqui oferir un servei menys dels que tenen les altres illes i no serveix l’argument que és inviable. Li ho respect moltíssim, però haurem de cercar solucions per fer-ho viable. Si aquest mateix argument s’hagués fet servir abans, avui dia possiblement no tendríem ni hospital ni tendrem centre de dia. Per tant, allò inviable, ho aparcaria i cercaria una solució que vostè la pot anomenar evidentment com vulgui, però crec que ha de ser una solució adaptada al que és l’illa perquè parlam que segurament serà el primer, però tal vegada també el darrer centre de tercera edat a Formentera perquè, per la població que té i per com es construirà i el solar de què disposa, que no n’hi ha molts, crec que segurament serà el
darrer. Per tant, les bases estan posades. Li he explicat exactamente com està la situació i m’agradaria saber, Sra. Consellera, en un segon torn d’intervenció, a quin nivell està actualment la definició del projecte, a nivell d’avantprojecte?, quin tipus de serveis pensen oferir? i, de quin pressupost es parla?, si és que el té disponible.
Gràcies, Sra. Presidenta.

LA SRA. CONSELLERA D’AFERS SOCIALS, PROMOCIÓ I IMMIGRACIÓ (Josefina Santiago i Rodríguez):
Gràcies. Sr. Mayans, no hem parlat d’inviabilitat, hem parlat de sostenibilitat. Per tant, coincidim pràcticament en tot el seu discurs. El terreny on seran ubicats aquests habitatges tutelars per a persones assistides és un lloc òptim perquè ens permet rendibilitzar tots els recursos disponibles, hi ha el centre de dia, hi ha l’hospital, per tant, rendibilitzam els recursos. Seran habitatges tutelars que donaran la mateixa qualitat i els mateixos serveis que una residència adaptada al territori i a la població de Formentera. També el centre d’Eivissa, el centre de dia disculpi, el centre de dia de Formentera és únic. És a dir,
és el primer centre on hi ha les tres característiques de salut mental, persones majors i persones amb discapacitat, en cap altre centre de dia de la nostra comunitat autònoma no es donen aquestes característiques precisament per fer-lo sostenible i ferlo de qualitat. En relació amb Formentera, hem de cercar fórmules que siguin exclusives per a Formentera i que donin la mateixa qualitat. En aquest sentit treballam. En aquest moment, la fase del procés, la nostra intenció és que el 2010 puguem tenir ja el
projecte funcional i el projecte arquitectònic i, si és possible, a finals d’any iniciar les obres. Aquesta és la voluntat de la conselleria i del Govern.

viernes 25 de septiembre de 2009

Discurs al debat sobre la política general del Govern

Senyores diputades, senyors diputats. President del Govern. Quan ahir l’escoltava, i ho vaig fer amb molta atenció durant tota l’hora que va durar el discurs, esperava, contínuament, un canvi de to, un canvi de volum o un canvi d’actitud que donàs la impressió que hi havia fermesa, que hi havia convicció, seguretat i tot allò que s’espera d’un discurs en allò que vostè volia expressar. Això finalment no es va produir. El que es diu és molt important, però com es diu també ho és, confirma que allò que s’explicant, per començar, convenç la persona que ho expressa. Vostè, ahir, no va fer la impressió que el que deia s’ho
cregués. Vaig a fer dues reflexions preliminars. He cercat a la web del Parlament les dades del debat de l’estat de l’autonomia des del 99, per tant dels darrers deu anys, cap any havia estat tan prompte. Pregunt, alguna raó especial per què enguany sigui el 22 de setembre quan molts d’anys era a l’octubre o, fins i tot,
algun any al novembre? O simplement és que té por de les dades de l’atur, per exemple, que siguin catastròfiques durant el mes d’octubre i així s’evita un tema menys a discutir? Si té por, president, vol dir que les seves polítiques no funcionen al cent per cent, encara que ja sé que em dirà que és el canvi de model, el canvi estructural, etc., que són coses molts lentes. Li asseguro que la gent vol un govern fort i no un govern que tengui por. Ara que parlam d’un govern que hauria de ser fort i cohesionat li recordaré el que molts editorials de diaris i notícies senceres deien fa uns dies. No és normal que fa unes setmanes es filtràs la gran reorganització que faria el Govern i finalment s’ha finiquitat amb un tema de dos consellers amb l’excusa de donar un impuls per endavant a la política del Govern. Home! Només faltaria que l’impuls fos per endarrera. Aprofito per donar públicament l’enhorabona als dos consellers nous. Això, president, ha evidenciat el poc que mana vostè dins els consellers que no són del Partit Socialista.
Simplement, i no ho dic jo, ho ha dit també la premsa, que no li han deixat tocar absolutament res més. Li vaig dir el 2007, és un govern de mini governs amb un llast impressionant. Abans de decidir qualsevol cosa per petita que sigui, fins i tot votacions menors al Parlament, s’han de posar d’acord tots per donar el
vistiplau. Això fa que sigui, segons molta gent i l’opinió pública també, un govern lent i molt dèbil. I aquesta és la segona reflexió que li volia fer. Conseqüències, algú d’aquest parlament pot explicar per què
està aturat el decret Nadal per tramitar-ho com a una llei amb la possibilitat d’incorporar esmenes que molts de sectors ens demanen com per exemple l’agrícola?, algú ho pot explicar? Algú pot explicar per què no ha entrat dins el Parlament la llei del sòl? Vostè va dir, quan va prendre possessió, que la llei de
les lleis, que era la llei o la pedra angular per desenvolupar les Illes. Per cert, si el decret Nadal és resumit i tal vegada massa directe, per dir-ho finament, l’esborrany de la llei que circula és una enciclopèdia d’articles, per dir-ho també finament. Perdó, m’he equivocat amb una cosa, sí que va entrar una llei del sòl al Parlament, però la presentar UM i la va haver de retirar. Tampoc no s’ha tornat a parlar de la policia autonòmica. Això s’haurà de fer, també, com a una llei, supòs, però clar, aquí cada partit del pacte deu tenir la seva idea de la policia autonòmica o no? Aprofito per recordar, també, a la nova consellera d’Interior el compromís de començar a implantar la policia autonòmica a l’illa de Formentera com a pla pilot, adquirit per l’anterior consellera en roda de premsa a Formentera un dia després que es votàs que no a una proposta meva idèntica al Parlament. El nivell d’inseguretat ciutadana a les Illes és ja preocupant i se suposa que a l’hivern, esperem que no sigui així, però tots els indicis marquen que sí, augmenti.
Vostè, Sr. President, ahir, d’aquest tema no en va parlar absolutament res. M’agradaria saber la seva opinió i què pensa fer amb aquest tema importantíssim per a tots. Aquests són exemples que posen en evidència que si no hi ha un govern fort, cohesionat i amb unitat de criteri la cosa no funciona. Els esdeveniments van vint vegades més ràpids que la política del Govern, quan hi hauria de ser a l’inrevés, i així la recuperació es pot eternitzar. Per cert, parlant de recuperació, ahir quan vaig sortir del Parlament un amic meu em va dir que l’explicàs com era això que el pitjor de la crisi havia passat, però que els efectes encara es notaran molt de temps. Segons vostè, per tant, la crisi haurà durat un any, i punt. Sincerament, i és un consell, evidentment no som ningú per donar consells, però li aconsellaria que això no ho digui més. A la gent li interessa com s’ho farà vostè per donar feina a la gent que no en té; com s’ho farà per allargar la temporada i que la gent pugui cotitzar, almenys, sis mesos; com s’ho farà per conservar els turistes que ens visiten i que no disminueixin; i quines mesures, que això és el més important, quines mesures portarà a la pràctica aquest hivern que ens espera. El resultat pràctic és el
mateix tant si hi ha crisi com si no n’hi ha, però perduren els efectes. El resultat pràctic és exactament el mateix. Ara que han començat a tractar temes puntuals vostè, ahir, no va explicar molta cosa del balanç ni dels resultats pràctics de les mesures per a l’impuls i la recuperació econòmica que aquest parlament ha adoptat per unanimitat durant l’any 2009. Tots vàrem aprovar les mesures que vostè ens presentava per
donar-li suport i veure si entre tots podíem tirar del carro. Es va limitar, simplement, a enumerar algunes mesures puntuals, evidentment també importants, sobre la creació de feina en alguns sectors concrets. Tampoc no va dir res sobre la Llei de consells insulars. Sí va reconèixer una cosa, la dificultat d’aplicació de la Llei de dependència, cosa que tothom suposava, encara que siguem la primera comunitat a tenir una
llei d’aquesta importància. Com es finançarà?, i finalment, qui la pagarà?
I un tema, Sr. President, que no vull deixar per al darrer, el tema del finançament. Vostè, ahir, aquest tema sí que el va explicar molt bé. Balears, Catalunya i Andalusia són, en teoria, les més beneficiades. Estam d’acord, però així i tot encara que pugem 485 euros per càpita no arribam a la mitjana. En total i en teoria arribaran 500 milions d’euros més. Si no fos així hi ha el comodí del fons de suficiència i la disposició adicional tercera del fons de competitivitat. Dic sempre en teoria perquè s’han de complir moltes premisses per arribar a allò promès, prova d’això és que ningú dels seus socis de Govern no ha sortit públicament i ha dit, com va dir Esquerra Republicana a Catalunya, hem guanyat la partida a Zapatero amb el tema del finançament. Ningú no ha sortit a dir això. Més bé tot el contrari, basta recordar la manifestació del PSM quan li va preguntar sobre el finançament a Zapatero. Jo pregunt, no hauria
estat més fàcil posar una quantitat i s’ha acabat la història? Abans de fer les darreres valoracions finals m’agradaria tractar un parell de temes que vostè va mencionar poc ahir. Va tractar per damunt el tema del sector primari i va tornar a mencionar el pressupost del PDR i poc més. Ens podria explicar què passarà amb la Conselleria d’Agricultura i les seves direccions generals a partir de gener del 2010? Supòs que si és un sector que, com vostè va dir l’any passat, gestiona el 80% del territori a molta gent que ara mateix ens escolta li interessarà saber què passa. Es va produir l’apagada analògica i el sistema digital ja és l’únic que funciona, pensen o tenen algun pla per millorar, de manera definitiva i eficient, la cobertura a les illes d’Eivissa i de Formentera? Parlant també d’educació, li recordo al nou conseller els deures, mai millor dit, pendents a Formentera: museu, escola Sant Ferran, ampliació de l’institut. M’agradaria que ens
explicàs, president, si en aquests temes hi ha alguna novetat. Parlant també d’assumptes socials, el Consell de Formentera va adquirir un terreny per ubicar-hi la residència de la tercera edat, la consellera respectiva va dir que era un tema que s’hauria d’estudiar. Per tant, què passa? Per què servirà el terreny? Es farà el centre? He de recordar, també, president, que aquest estiu ha estat un vertader caos quant al subministrament elèctric i de cobertura mòbil a les Pitiüses. Així també com el funcionament de la telefonia fixa. Crec, sincerament, que el Govern hauria d’instar les companyies subministradores o concessionaris a complir uns mínims per oferir uns bons serveis. M’agradaria saber què pensa el Govern d’aquests tres temes. No pot ser que quan fa anys que parlam de Calvià digital, Formentera digital i cablejam de fibra òptica a tota Formentera no puguem fer ni una cridada pel telèfon fix. Parlant del calendari de transferències als consells insulars? Vostè només va anomenar calendari. Podria especificar, aquest calendari existeix?, no existeix?, les dates, les competències per a cada consell? Com no puc tractar tots els temes acabaré. El 2007, el 2008 li vaig dir que sempre em trobaria, sempre, per fer feina i per ajudar-li. Li ho he demostrat moltíssimes vegades. Crec que la gent que ara mateix ens escolta vol això de nosaltres, siguem del partit que siguem. El 2008 li vaig demanar diàleg i reunions amb vostè, em va dir que ho intentaria, ha passat un any i res de res. Enguany no tenc rèplica, només tenc aquests deu minuts i vist l’èxit de les meves demandes de reunions li contestaré l’any que ve. Això vol dir que el meu
discurs l’haurà d’interpretar com a una opinió o com a una reflexió personal.
En tot cas, president, i acabant com he començat, el convido a Formentera un parell de dies, que encara hi ha raons, a veure si s’anima i faci un discurs amb un poc més de convicció i seguretat. Així no pot anar. Allà, possiblement, podrem parlar un poc més de la menor de les Pitiüses ja que ahir només la va anomenar una vegada per esmentar el tema del centre de dia, un projecte engegat l’anterior legislatura.

jueves 24 de septiembre de 2009

Propostes de resolució presentades al debat general sobre acció política i de govern de l’any 2009

1. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a traspassar les competències de justícia al Govern de les Illes Balears amb la suficient dotació econòmica.

2. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a redactar un nou projecte de llei de Règim Especial Balear segons determina la DT 6a. de l’Estatut d’Autonomia i que pugui ser aprovat el proper 2010.

3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer el centre d’interpretació de Ses Salines de Formentera dins l’àmbit del parc natural de Ses Salines de Formentera.

4. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer la llei de residus de les Illes Balears per donar cobertura als plans directors insulars.

5. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a fer el pla de residus perillosos de les Illes Balears.

6. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a agilitar en aquests moments de crisi l’avaluació de projectes per part de la Comissió Balear de Medi Ambient

7. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a finançar un pla de recuperació paisatgística integral que permeti el soterrament de les esteses aèries i el manteniment dels elements i valors paisatgístics a Formentera

8. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a anul·lar, urgentment, la delimitació de costes de Formentera i a presentar una nova delimitació que respecti la voluntat dels ciutadans de Formentera.

9. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a implementar el pla integral de recuperació de Ses Salines de Formentera (museu de la sal, tren turístic, circuit hídric, edificacions, etc.).

10. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a fer-se càrrec del cànon de transferència del Pla director de residus d’Eivissa i Formentera.

11. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a construir una suficient dotació d’habitatges per al professorat en el projecte per a la construcció d’una nova escola a Sant Ferran de Formentera.

12. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a implantar la xarxa wi-fi amb cobertura a tota l’illa de Formentera.

13. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a mitigar els efectes de la triple insularitat que pateix Formentera en el transport de mercaderies entre Formentera i la resta de ports.

14. El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de l’Estat a dur a terme un pla d'excel·lència turístic per a tota l’illa de Formentera.

15. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear un pla integral de desestacionalització turística per a l’illa de Formentera.

16. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a impulsar les marques Carn de Formentera, Vi de la Terra i Mel de Formentera i impulsar la creació de nous productes (formatge, flaó, etc.) i marques de qualitat de Formentera.

17. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a habilitar incentius fiscals per als establiments d’oferta complementària i hotels o apartaments que romanguin oberts durant la temporada mitjana i/o baixa.

18. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear incentius fiscals per als propietaris d’habitatges que els lloguin per a tot l’any als joves i als col·lectius de funcionaris que treballen a l’illa de Formentera.

19. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear una oficina del consumidor a Formentera.

20. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a facilitar l’accés a una residència als pacients de Formentera, Eivissa i Menorca que necessitin tractament a l’hospital de referència de Son Dureta i, en un futur, de Son Espases.

21. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a començar urgentment les obres del Museu de Formentera.

22. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear un conservatori professional de música propi per a l’illa de Formentera, independent del d’Eivissa.

23. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a construir un recinte firal polivalent a Formentera.

24. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat a ampliar el pla de regadiu amb aigües depurades de Formentera a noves zones de l’illa.

25. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a estudiar i proposar accions per mitigar l’efecte de l’augment progressiu de la població de meduses del litoral.

26. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l'Estat a finalitzar el procediment de legalització dels emissaris de les Illes Balears

27. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a traspassar les competències en promoció turística als Consells Insulars el més aviat possible.

28. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a intercedir davant les empreses subministradores d’energia elèctrica a les Illes per evitar les avaries i millorar el servei.

29. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a intercedir davant les empreses de telefonía fixa i mòbil que operen a les Illes per millorar el servei i millorar la cobertura.

30. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a finançar el transport públic terrestre a Formentera durant l’hivern.

31. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a millorar de manera definitiva la recepció de la televisió digital a les Illes.

32. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a millorar de manera important el manteniment de les instal·lacions del Govern a la illa de Formentera.

33. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a crear una oficina de l’112 a les Pitiüses.

martes 2 de junio de 2009

Cada dimarts a Ràdio Illa



Ara cada dimarts a les 10.00h a Ràdio Illa 107.9 FM o www.radioilla.com realitzaré un resum de la meva activitat al Parlament