Discurs al debat sobre la política general del Govern

Senyores diputades, senyors diputats. President del Govern. Quan ahir l’escoltava, i ho vaig fer amb molta atenció durant tota l’hora que va durar el discurs, esperava, contínuament, un canvi de to, un canvi de volum o un canvi d’actitud que donàs la impressió que hi havia fermesa, que hi havia convicció, seguretat i tot allò que s’espera d’un discurs en allò que vostè volia expressar. Això finalment no es va produir. El que es diu és molt important, però com es diu també ho és, confirma que allò que s’explicant, per començar, convenç la persona que ho expressa. Vostè, ahir, no va fer la impressió que el que deia s’ho
cregués. Vaig a fer dues reflexions preliminars. He cercat a la web del Parlament les dades del debat de l’estat de l’autonomia des del 99, per tant dels darrers deu anys, cap any havia estat tan prompte. Pregunt, alguna raó especial per què enguany sigui el 22 de setembre quan molts d’anys era a l’octubre o, fins i tot,
algun any al novembre? O simplement és que té por de les dades de l’atur, per exemple, que siguin catastròfiques durant el mes d’octubre i així s’evita un tema menys a discutir? Si té por, president, vol dir que les seves polítiques no funcionen al cent per cent, encara que ja sé que em dirà que és el canvi de model, el canvi estructural, etc., que són coses molts lentes. Li asseguro que la gent vol un govern fort i no un govern que tengui por. Ara que parlam d’un govern que hauria de ser fort i cohesionat li recordaré el que molts editorials de diaris i notícies senceres deien fa uns dies. No és normal que fa unes setmanes es filtràs la gran reorganització que faria el Govern i finalment s’ha finiquitat amb un tema de dos consellers amb l’excusa de donar un impuls per endavant a la política del Govern. Home! Només faltaria que l’impuls fos per endarrera. Aprofito per donar públicament l’enhorabona als dos consellers nous. Això, president, ha evidenciat el poc que mana vostè dins els consellers que no són del Partit Socialista.
Simplement, i no ho dic jo, ho ha dit també la premsa, que no li han deixat tocar absolutament res més. Li vaig dir el 2007, és un govern de mini governs amb un llast impressionant. Abans de decidir qualsevol cosa per petita que sigui, fins i tot votacions menors al Parlament, s’han de posar d’acord tots per donar el
vistiplau. Això fa que sigui, segons molta gent i l’opinió pública també, un govern lent i molt dèbil. I aquesta és la segona reflexió que li volia fer. Conseqüències, algú d’aquest parlament pot explicar per què
està aturat el decret Nadal per tramitar-ho com a una llei amb la possibilitat d’incorporar esmenes que molts de sectors ens demanen com per exemple l’agrícola?, algú ho pot explicar? Algú pot explicar per què no ha entrat dins el Parlament la llei del sòl? Vostè va dir, quan va prendre possessió, que la llei de
les lleis, que era la llei o la pedra angular per desenvolupar les Illes. Per cert, si el decret Nadal és resumit i tal vegada massa directe, per dir-ho finament, l’esborrany de la llei que circula és una enciclopèdia d’articles, per dir-ho també finament. Perdó, m’he equivocat amb una cosa, sí que va entrar una llei del sòl al Parlament, però la presentar UM i la va haver de retirar. Tampoc no s’ha tornat a parlar de la policia autonòmica. Això s’haurà de fer, també, com a una llei, supòs, però clar, aquí cada partit del pacte deu tenir la seva idea de la policia autonòmica o no? Aprofito per recordar, també, a la nova consellera d’Interior el compromís de començar a implantar la policia autonòmica a l’illa de Formentera com a pla pilot, adquirit per l’anterior consellera en roda de premsa a Formentera un dia després que es votàs que no a una proposta meva idèntica al Parlament. El nivell d’inseguretat ciutadana a les Illes és ja preocupant i se suposa que a l’hivern, esperem que no sigui així, però tots els indicis marquen que sí, augmenti.
Vostè, Sr. President, ahir, d’aquest tema no en va parlar absolutament res. M’agradaria saber la seva opinió i què pensa fer amb aquest tema importantíssim per a tots. Aquests són exemples que posen en evidència que si no hi ha un govern fort, cohesionat i amb unitat de criteri la cosa no funciona. Els esdeveniments van vint vegades més ràpids que la política del Govern, quan hi hauria de ser a l’inrevés, i així la recuperació es pot eternitzar. Per cert, parlant de recuperació, ahir quan vaig sortir del Parlament un amic meu em va dir que l’explicàs com era això que el pitjor de la crisi havia passat, però que els efectes encara es notaran molt de temps. Segons vostè, per tant, la crisi haurà durat un any, i punt. Sincerament, i és un consell, evidentment no som ningú per donar consells, però li aconsellaria que això no ho digui més. A la gent li interessa com s’ho farà vostè per donar feina a la gent que no en té; com s’ho farà per allargar la temporada i que la gent pugui cotitzar, almenys, sis mesos; com s’ho farà per conservar els turistes que ens visiten i que no disminueixin; i quines mesures, que això és el més important, quines mesures portarà a la pràctica aquest hivern que ens espera. El resultat pràctic és el
mateix tant si hi ha crisi com si no n’hi ha, però perduren els efectes. El resultat pràctic és exactament el mateix. Ara que han començat a tractar temes puntuals vostè, ahir, no va explicar molta cosa del balanç ni dels resultats pràctics de les mesures per a l’impuls i la recuperació econòmica que aquest parlament ha adoptat per unanimitat durant l’any 2009. Tots vàrem aprovar les mesures que vostè ens presentava per
donar-li suport i veure si entre tots podíem tirar del carro. Es va limitar, simplement, a enumerar algunes mesures puntuals, evidentment també importants, sobre la creació de feina en alguns sectors concrets. Tampoc no va dir res sobre la Llei de consells insulars. Sí va reconèixer una cosa, la dificultat d’aplicació de la Llei de dependència, cosa que tothom suposava, encara que siguem la primera comunitat a tenir una
llei d’aquesta importància. Com es finançarà?, i finalment, qui la pagarà?
I un tema, Sr. President, que no vull deixar per al darrer, el tema del finançament. Vostè, ahir, aquest tema sí que el va explicar molt bé. Balears, Catalunya i Andalusia són, en teoria, les més beneficiades. Estam d’acord, però així i tot encara que pugem 485 euros per càpita no arribam a la mitjana. En total i en teoria arribaran 500 milions d’euros més. Si no fos així hi ha el comodí del fons de suficiència i la disposició adicional tercera del fons de competitivitat. Dic sempre en teoria perquè s’han de complir moltes premisses per arribar a allò promès, prova d’això és que ningú dels seus socis de Govern no ha sortit públicament i ha dit, com va dir Esquerra Republicana a Catalunya, hem guanyat la partida a Zapatero amb el tema del finançament. Ningú no ha sortit a dir això. Més bé tot el contrari, basta recordar la manifestació del PSM quan li va preguntar sobre el finançament a Zapatero. Jo pregunt, no hauria
estat més fàcil posar una quantitat i s’ha acabat la història? Abans de fer les darreres valoracions finals m’agradaria tractar un parell de temes que vostè va mencionar poc ahir. Va tractar per damunt el tema del sector primari i va tornar a mencionar el pressupost del PDR i poc més. Ens podria explicar què passarà amb la Conselleria d’Agricultura i les seves direccions generals a partir de gener del 2010? Supòs que si és un sector que, com vostè va dir l’any passat, gestiona el 80% del territori a molta gent que ara mateix ens escolta li interessarà saber què passa. Es va produir l’apagada analògica i el sistema digital ja és l’únic que funciona, pensen o tenen algun pla per millorar, de manera definitiva i eficient, la cobertura a les illes d’Eivissa i de Formentera? Parlant també d’educació, li recordo al nou conseller els deures, mai millor dit, pendents a Formentera: museu, escola Sant Ferran, ampliació de l’institut. M’agradaria que ens
explicàs, president, si en aquests temes hi ha alguna novetat. Parlant també d’assumptes socials, el Consell de Formentera va adquirir un terreny per ubicar-hi la residència de la tercera edat, la consellera respectiva va dir que era un tema que s’hauria d’estudiar. Per tant, què passa? Per què servirà el terreny? Es farà el centre? He de recordar, també, president, que aquest estiu ha estat un vertader caos quant al subministrament elèctric i de cobertura mòbil a les Pitiüses. Així també com el funcionament de la telefonia fixa. Crec, sincerament, que el Govern hauria d’instar les companyies subministradores o concessionaris a complir uns mínims per oferir uns bons serveis. M’agradaria saber què pensa el Govern d’aquests tres temes. No pot ser que quan fa anys que parlam de Calvià digital, Formentera digital i cablejam de fibra òptica a tota Formentera no puguem fer ni una cridada pel telèfon fix. Parlant del calendari de transferències als consells insulars? Vostè només va anomenar calendari. Podria especificar, aquest calendari existeix?, no existeix?, les dates, les competències per a cada consell? Com no puc tractar tots els temes acabaré. El 2007, el 2008 li vaig dir que sempre em trobaria, sempre, per fer feina i per ajudar-li. Li ho he demostrat moltíssimes vegades. Crec que la gent que ara mateix ens escolta vol això de nosaltres, siguem del partit que siguem. El 2008 li vaig demanar diàleg i reunions amb vostè, em va dir que ho intentaria, ha passat un any i res de res. Enguany no tenc rèplica, només tenc aquests deu minuts i vist l’èxit de les meves demandes de reunions li contestaré l’any que ve. Això vol dir que el meu
discurs l’haurà d’interpretar com a una opinió o com a una reflexió personal.
En tot cas, president, i acabant com he començat, el convido a Formentera un parell de dies, que encara hi ha raons, a veure si s’anima i faci un discurs amb un poc més de convicció i seguretat. Així no pot anar. Allà, possiblement, podrem parlar un poc més de la menor de les Pitiüses ja que ahir només la va anomenar una vegada per esmentar el tema del centre de dia, un projecte engegat l’anterior legislatura.