Intervenció a la interpel·lació sobre la implantació del servei de radioteràpia al nou Hospital d'Eivissa

Gràcies, presidenta. Jo crec que és necessari, mentre ens sigui possible, hem d’anar un poc per davant dels
esdeveniments en temes sanitaris, i evidentment ho dic així per preveure possibles situacions adverses i sense solució; és a dir, més val prevenir que curar, mai millor dit i sobretot en temes de salut. Dins un territori dispers com que les comunicacions són de vegades molt complicades, no són fàcils, encara s’ha de ser
més previsors, intentar donar servei a tots els habitants de les illes.
És per aquest darrer, pel qual es discuteix avui, i per la meva part defens plenament i defensaré plenament la implantació d’un servei de radioteràpia a Eivissa, si així es decideix i esper que sigui així. Com també s’ha citat en aquesta tribuna, pel portaveu que m’ha precedit i també pel conseller, el Llibre Blanc d’Oncologia obliga a un aparell cada 200.000 habitants; evidentment, també s’ha apuntat per la portaveu del Grup Popular amb (...) de poblacions disperses.
Evidentment, jo no faré més referències a ràtios i a mínims de població per a la seva implantació i ho faré per un motiu molt senzill, no faré més referències als habitants perquè sempre als habitants de les illes menors se’ns ha dit que per ràtios o per poblacions mínimes o per qüestions de números sempre és un motiu per negar-nos qualsevol de les peticions que fem, per tant poques referències més faré respecte dels números, de les ràtios
i dels mínims. És una qüestió, com també s’ha apuntat, d’insularitat i d’igualtat, si no fos per les ràtios, o perdó, si fos
per les ràtios i pels mínims de població, evidentment, a Eivissa
i sobretot a Formentera no hi hauria ni hospital ni s’hagués plantejat centre de dia i tal vegada el Consell de Formentera seria una utopia; fins i tot, si fos per poblacions i per ràtios qui els parla, el diputat o els que m’han precedit com a diputats tal vegada ni existiria, per tant no són les ràtios, són una qüestió de sentit comú, una qüestió de representació, una qüestió d’igualtat i una qüestió de facilitar totes les coses que siguin possibles, evidentment, pressupostàriament a totes les illes per igual. Una unitat de radioteràpia a Eivissa reduiria el tema de dues
illes, dues illes en àmbit insular representa la meitat de les Illes Balears. Una referència mínima a les ràtios i als mínims de població, els 200.000 habitants que mana el Llibre d’Oncologia, tal vegada, si féssim comptes i ho poguéssim comptar tot, que no crec que ho puguem fer mai, a l’estiu crec que quedarien més
que superats. Però també resoldria una qüestió de desplaçaments, una qüestió també que s’ha citat aquí. Quan un malalt de qualsevol malaltia que hagi de ser tractat amb radioteràpia, està en la situació que està, el darrer que vol és sortir de la seva o, més concretament, de ca seva per anar-se’n a tractar; com més li facilitem la rehabilitació o primer la curació, més respondrà al tractament que li oferim i que el tractem. Això, evidentment, sense anomenar la ridícula quantitat que s’assigna als malalts i als acompanyants per venir-se a tractar, i això ho dic perquè és
culpa de tots; crec que aquest tema l’hem de revisar per veure si es pot augmentar d’alguna manera, en funció de les despeses pressupostàries que puguem tenir, que crec que són en haches aspecte, supòs que hi haurà alguna partida que s’hi pugui destinar, per augmentar la dieta que rep de les illes per venir a tractar-se a Mallorca en qüestions de radioteràpia, crec que 12 euros dóna per a la gasolina a la gent que sigui a l’illa de
Mallorca, però per als que venim de les illes menors poca cosa tenim amb aquesta quantitat.
Crec sincerament, ho torn a repetir, que és una qüestió de necessitats, sentit comú i igualtat, també ho creuen moltes
persones, hagin firmat o no el manifest entregat amb prop de 40.000 firmes, crec que molta gent que no ha firmat o que no ha pogut firmar per diverses qüestions també hi està d’acord i també ho creu així, com també s’hi ha apuntat el Defensor del Poble, a declaracions de juliol del 2008. Si l’excusa és el problema del personal, jo record que s’ha
fet funcionar i funciona bé l’hospital de Formentera, un lloc on era difícil implantar una instalAlació d’aquest tipus i on el personal que hi treballa ara mateix i de manera continuada i sense moltes baixes ni canvis, ha estat estable des de la seva fundació i crec que passa el centenar. Per tant, crec que si és aquesta l’excusa, l’hem superada i tenim experiència per superar-la, per tant, si a la moció posterior hi ha unanimitat, només ens quedarà a tots resoldre aquest tema i començar a treballar.
Gràcies, Presidenta.